Dimarts passat va tenir lloc l’última sessió del II Curs de literatura universal a l’Octubre. Vam acabar el comentari de La tempestat, que havia quedat interromput per les llargues i merescudes vacances de Pasqua, i vam fer una recapitulació sobre totes les obres que hem llegit en aquest curs, remarcant les relacions temàtiques i formals que es poden establir entre totes elles. Intentaré resumir aquesta xarxa de relacions en una pròxima entrada.
Al final de la sessió, vaig anunciar que a l’any que ve no faré cap curs de literatura. Crec que a tots ens anirà bé descansar una mica. Per a tots els participants, seguir aquests cursos ha representat un esforç considerable. A més d’assistir a les classes (alguns venien de fora de València), han hagut de llegir una sèrie d’obres que no són precisament lleugeres. I ha estat un curs llarg, que ha durat sis mesos. A mi, la preparació de cada sessió se’m menjava pràcticament tot el temps lliure disponible. No em sap gens greu, però. Impartir aquests dos cursos a l’Octubre m’ha obligat a llegir en profunditat una sèrie d’obres fonamentals de la literatura universal. I m’ho he passat molt bé, gràcies sobretot al públic assistent, enormement atent, participatiu i agraït. Dimarts passat els vaig donar les gràcies de tot cor i ara aprofite per reiterar-les públicament des d’ací.
Per a més endavant, m’agradaria preparar amb calma un curs sobre la novel·la del segle XX. Però, potser, seria millor pensar en un format més reduït i, en comptes d’un curs complet, fer algunes sessions soltes sobre algun tema o algun llibre concret, que es podrien anunciar sobre la marxa.
De moment, ja us dic, la intenció és fer una aturada i pensar una mica. I llegir més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada