Tan gentil apareix i honesta tant
la dona meva quan algú saluda,
que tota llengua es torna, trement, muda,
i els ulls no gosen de seguir mirant.
Ella camina, quan se sent lloar,
benignament d'humilitat vestida;
sembla que sigui una cosa sorgida
com miracle que el cel en terra fa.
benignament d'humilitat vestida;
sembla que sigui una cosa sorgida
com miracle que el cel en terra fa.
Es mostra tan plaent a qui la mira
que pels ulls dóna una dolcesa al cor
que comprendre no pot qui no la prova:
i sembla que als seus llavis, dolç, es troba
un alè suavíssim ple d'amor
que va dient a l'ànima: sospira.
Dante Alighieri (1265-1321)
(Poesia italiana. Edicions 62. Traducció de Narcís Comadira.)
(Poesia italiana. Edicions 62. Traducció de Narcís Comadira.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada