Mentrestant

Dilluns passat vaig enllestir finalment l’edició d’un llibre d’assaigs inèdits del meu pare, que portarà per títol L’estupor. De seguida, he iniciat unes gestions per publicar-lo. Ja us en diré alguna cosa quan puga. He dedicat pràcticament totes les vacances d’estiu a aquest llibre. Ara estic una mica desconcertat, en comprovar que torne a tenir temps i el cap lliure per a fer altres coses. De moment, però, el fet és que em costa arrencar i recuperar el ritme. 

Hi ha, a més, un altre motiu que explica aquest compàs d’espera, per dir-ho així. Si durant l’estiu la preparació del llibre del meu pare ha ocupat la meua atenció gairebé en exclusiva, ara em trobe totalment penjat de les informacions que arriben de Catalunya, preocupat i il·lusionat alhora. Més il·lusionat i esperançat que preocupat. Són aquests uns dies apassionants, i tota la resta queda una mica en un segon pla. Són uns dies per tornar a llegir «El dia revolt» de Josep Carner (vegeu «El dia revolt» de Josep Carner o el dia de la independència de Catalunya).