Sempre he estimat aquest turó desert
i aquesta barda que de tanta part
de l’últim horitzó l’esguard em priva.
Però, assegut i contemplant, immensos
espais més enllà d’ella i sobrehumans
silencis i una quietud fondíssima
jo al pensament fingeixo. I, per molt poc,
el cor no se m’esglaia. I, com que el vent
sento mormolejar entre les bardisses,
el silenci infinit a aquesta veu
vaig comparant: i l’etern em revé,
i les èpoques mortes, i la d’ara
vivent, i el so que fa. Així en aquesta
immensitat se’m nega el pensament:
i naufragar m’és dolç en aquest mar.
Giacomo Leopardi (1798-1837)
(Giacomo Leopardi, Cants. Labutxaca. Traducció de Narcís Comadira)
Extraordinari Leopardi. Un passeig per l'Infinito de Recanati és una experiencia de sentiments mesurats, fins i tot racionals, d'aquells que no s'obliden mai.
ResponEliminaFrancesc Cornadó