En el curs dels meus passeigs nocturns, de vegades comparo l’aspecte que té la terra a l’hivern amb el que té a l’estiu —sobretot a darrers d’estiu. A l’hivern, la terra és muda, inerta, passiva. A l’estiu, la simfonia dels grills hi posa un oreig musical, generalment llarg, vast, d’una corprenedora bellesa. La terra es torna viva i, malgrat la seva habitual indiferència, sembla fer companyia.
Josep Pla, Notes disperses (OC, 12)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada