En l’article que ha publicat avui, Joaquim Iborra comenta Els carrers de València de Rafel Sena, obra editada en tres volums per Llibres de l’Índex, amb un total de 1.500 pàgines, en què es classifiquen alfabèticament vora tres mil noms de carrers de la ciutat. El topònim de cada un s’explica en la corresponent entrada, d’acord amb l’extensa bibliografia consultada per l’autor. Com assenyala Joaquim Iborra, amb aquest llibre, una veritable enciclopèdia, és impossible avorrir-se: «el nomenclàtor de la ciutat satisfà la curiositat més diversa i l’estimula en infinites direccions. La història de la ciutat ha quedat fossilitzada en els noms dels seus carrers. Un pou que hi havia, un arbre, una séquia, els menestrals que s’hi agrupaven, un notari que hi va viure, l’església de la vora, el sant que la patrocina…»
Joaquim Iborra s’ha fixat en un carrer concret: el carrer d’Adreçadors, un carrer curt, que baixa des de l’avinguda de l’Oest fins al carrer del músic Peydró (el de les cistelles). És un carrer que sempre li ha agradat, potser a causa de «la suau sinuositat del seu traçat, amb tres punts d’inflexió que generen perspectives variades».
Podeu llegir l’article complet fent clic en aquest enllaç: Un carrer de València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada