3.3. El teatre isabelí: Shakespeare

Dijous vam acabar amb Shakespeare i amb Hamlet. Com a fi de festa vam veure algunes escenes del Hamlet de Kenneth Branagh: l’escena en què apareix Ofèlia embogida, l’escena de l’enterramorts i l’escena final de la gran escabetxina. Als meus alumnes els va agradar molt. Tots contents.

La veritat és que no m’he acabat de trobar còmode en el comentari de Hamlet. Com a mínim, no tan còmode com amb la Divina Comèdia. Tenia ganes de llevar-me’l de damunt i se’m fa difícil explicar per què. Ho hauran notat els alumnes?

Prou. Com a cloenda, ja podeu llegir i descarregar, si voleu, el tema 3.3. El teatre isabelí: Shakespeare. No hi he pogut aprofitar el llibre de Salvador Oliva Introducció a Shakespeare. El tinc encomanat de fa temps i encara no m’ha arribat.

M’hauria agradat comentar una mica la bibliografia sobre Shakespeare que he consultat, i també les traduccions al català del teatre de Shakespeare. No tinc temps ara i ho deixe per a una altra ocasió. Només un apunt sobre les traduccions: en català, a més de les traduccions de Sagarra, Salvador Oliva ha traduït tot el teatre de Shakespeare. Miquel Desclot n’ha traduït algunes obres, com Macbeth, La tempestat, Otel·lo i Romeo i Julieta. Finalment, Joan Sellent ha traduït Hamlet, El rei Lear, Coriolà i Nit de reis. Tant Desclot com Sellent han fet les seues traduccions per encàrrec del Teatre Lliure.

Val la pena llegir Com he traduït “Hamlet” de Joan Sellent i Llegir William Shakespeare de Salvador Oliva en què comenten les respectives traduccions. Oliva, de pas, aprofita per assenyalar les deficiències del Shakespeare de Sagarra, i de pas també, insinuar que les seues traduccions són millor que les de Sagarra.

Segur que Sagarra no sabia, ni de lluny, tant d’anglès com Sellent i Oliva. Però era un poeta extraordinari. En aquesta vida ningú no ho pot tenir tot, i Nostre Senyor distribueix les seues gràcies perquè tothom puga estar content. O perquè ningú no puga estar content del tot.

Per tant, ja poden dir el que vulguen. El Shakespeare de Sagarra és un dels monuments de la llengua catalana i la meua admiració és incondicional. Al costat de Sagarra, els altres traductors no deixen de ser uns enanitos. Ho puc demostrar.

Pel que fa a les traduccions de Shakespeare al castellà, únicament puc recomanar les d’Ángel-Luis Pujante, publicades en volums solts per Espasa-Calpe en la col·lecció Austral. D’aquest traductor podeu sentir les conferències Shakespeare y su tiempo i La obra de Shakespeare.

En anglès, les edicions del teatre de Shakespeare de Penguin en volums solts són excel·lents.

PD. Les traduccions del teatre de Shakespeare que va fer Sagarra han estat publicades no fa molt en format electrònic en el portal ebook62 i a un preu que és tant una incitació a la pirateria com una justificació d’aquesta. En paper, les teniu en tres volums de l’editorial Selecta. L’Institut del Teatre les ha publicat en volums solts. Ara: Sagarra no va traduir ni Hamlet ni El rei Lear. Crec que va dir que no es podia.