.jpg)
Avui fa un any que va morir Josep Iborra. La seua presència en el món literari es farà més intensa a mesura que es publique l’abundant obra inèdita que va deixar a la seua mort. Inflexions i Breviari d’un bizantí, editats el 2004 i el 2006 respectivament, ofereixen, fins ara, una selecció representativa de tot aquest material, que inclou quaderns i més quaderns de reflexions assagístiques, sense comptar-hi els seixanta blocs del dietari, i carpetes que apleguen fulls de totes les mides.
Ara acaben d’aparèixer dos llibres que ofereixen més material inèdit. La col·lecció Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València ha tret el volum Joan Fuster i la música, que recull la ponència que va pronunciar a Sueca l’11 de novembre de 2010, en el marc de la VIII Jornada Joan Fuster, amb el títol de Joan Fuster, filharmònic. I la revista L'Espill (núm. 39, hivern 2011) ha publicat L’estupor, una selecció d’assaigs curts que responen a una mateixa actitud intel·lectual, moral i estètica. El recull es pot llegir com si fos un mosaic.
Si voleu llegir-ne una mostra, ací teniu els enllaços a dos d’aquests assaigs: Elogi de la nit i L’estupor. Aquest últim és el que dóna títol al recull.
Interessant la perspectiva que dóna Josep Iborra en L'estupor sobre la manera en què hauria d'escriure's: des de la neutralitat, apagats els sentiments i sensacions, una manera "zen". Així i tot, no acabe d'estar del tot convençut, al cap i a la fi, escriure també és viure el que s'escriu, no? En part és transmetre el que se sent en viure certes experiències. Com expressar-ho sense sentir-ho?
ResponEliminaM'han agradat molt. I també els quadres amb què els has il·lustrats. Gràcies!
ResponEliminaBona nit.
ResponEliminaSobre l'estupor i des de l'estupor. Has escollit bé l'article. S'adequa al moment actual. Fa més de trenta anys que els esdeveniments valencians sols es poden entendre des de l'estupor que ens provoca.
Molt agraït per la teua amabilitat.