Un guió per introduir Baudelaire

Ara estem comentant en literatura universal Les flors del mal de Baudelaire. Les dues primeres sessions les he dedicat a introduir la seua poesia i la relació que manté amb el que s’ha anomenat la modernitat literària. Com que volia que quedés molt clar, em vaig preparar un esquema per a aquestes classes. Era només per a mi, però al final l’he passat fotocopiat als alumnes. El reproduïsc a continuació per si pot ser-vos útil, recordant-vos que és només això: un esquema o un guió de classe. El teniu explicat i desenvolupat en l’entrada Baudelaire i la modernitat literària:

5.1. Simbolisme i modernitat poètica

Com Flaubert amb la noveŀla, Baudelaire obre la poesia moderna. 1857: procés judicial contra Madame Bovary i Les Flors del Mal. El conflicte entre l’escriptor i la societat burgesa es traduirà en una nova literatura, la de la modernitat.

Baudelaire està en l’origen de la poesia moderna:

a) refús a admetre cap restricció en la tria artística dels temes; reemplaça la concepció tradicional de la bellesa artística.

Per a protegir-la de la trivialitat, la bellesa ha de ser estranya. Baudelaire reivindica l’anormalitat, la dissonància, la lletjor, que donen misteri i atractiu alhora. Una concepció tràgica de la bellesa, suggerida pel títol del llibre: Les flors del mal.

Comentari: Himne a la bellesa. 101

b) és el primer que concep la ciutat com a objecte artístic: una poesia centrada en l’experiència de la vida urbana.

La naturalesa s’ha extingit i Baudelaire proposa l’assumpció radical de la metròpolis i de la massa anònima. La naturalesa, que havia estat el fonament de la producció artística, és substituïda per una nova naturalesa que imposa l’instant i la multitud com a formes del temps i de l’espai.

Comentari: A una dona que passa. 307

c) refús de la inspiració romàntica: el poema ja no és el resultat d’una iŀluminació, sinó d’un treball meticulós. Influència dels escrits teòrics de Poe.

d) tendència a crear situacions deliberadament antirromàntiques.

Comentari: Una carronya. 123

De tota manera, Baudelaire manté encara categories i procediments tradicionalment considerats romàntics, com la concepció del poeta com a ésser inadaptat a les lleis comunes de la societat i, alhora, com un vident.

Comentari: L’albatros, 57.

e) una nova poètica: la veritable funció de la poesia és la imaginació, concebuda no com la capacitat d’inventar noms ficticis, sinó com la descoberta d’una suprarrealitat que existeix al món.

Les formes sensibles, múltiples en aparença, són de fet l’eco d’una realitat única. Només la imaginació del poeta pot captar l’existència objectiva de relacions entre la diversitat de les coses i els éssers. Les correspondències revelen el món com una unitat “tenebrosa i profunda”.

Aquesta nova poètica està basada en una concepció molt novedosa de la coŀlaboració mútua entre els diversos sentits o sensacions —l’anomenada sinestèsia— , i va posar les bases per a la radicalització d’un aspecte que el romanticisme ja havia insinuat, és a dir, la relació estreta entre l’entitat verbal del vers i l’eficàcia fonèticoconceptual de la seua musicalitat.

Comentari: Correspondències, 61; Perfum exòtic, 105.