Com cossos bells de morts que no han envellit
i els han tancats, amb llàgrimes, dins una tomba esplèndida,
amb roses per capçal i llessamins als peus —
així semblen talment els desigs que han passat
sense que els satisfessin; sense una sola nit
de goig que els fos donada, o un sol matí lluent.
Konstandinos P. Kavafis (1863-1933)
(Konstandinos P. Kavafis, Poemes. Edicions Cal·lígraf. Traducció de Carles Riba)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada