Nit que brolla i que s'acreix,
plena de llums i d'estels:
a les eternes distàncies,
digues, què s'ha despertat!
Cor encogit dins el pit,
vida que augmenta i s'inclina,
immensa, sento que es mou
i que la meva desplaça.
Son, t'apropes en silenci,
com la dida va a l'infant,
i entorn de la minsa flama
fas un cercle protector.
Christian Friedrich Hebbel (1813-1863)
(Poesia alemanya. Edicions 62. Traducció de Feliu Formosa.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada