TRENC D'ALBA
És cert, és dia. I què?
És que ara et vols llevar?
Hem de llevar-nos perquè ja s'hi veu?
Que potser ens vam allitar perquè era fosc?
L'amor que aquí ens ha dut malgrat la nit
ens farà, malgrat la llum, romandre al llit.
És cert, és dia. I què?
És que ara et vols llevar?
Hem de llevar-nos perquè ja s'hi veu?
Que potser ens vam allitar perquè era fosc?
L'amor que aquí ens ha dut malgrat la nit
ens farà, malgrat la llum, romandre al llit.
La llum no té llengua, és tota ull:
si igual que espia pogués parlar,
què fóra el pitjor que sabria dir?
Que trobant-m'hi a gust m'hi vull quedar
i que estimo tant el meu cor i el meu honor
que no vull apartar-me de llur posseïdor.
si igual que espia pogués parlar,
què fóra el pitjor que sabria dir?
Que trobant-m'hi a gust m'hi vull quedar
i que estimo tant el meu cor i el meu honor
que no vull apartar-me de llur posseïdor.
Els negocis t'han de treure d'aquí?
Oh, tal és la pitjor malaltia de l'amor:
els pobres, els bruts, els falsos, l'amor els pot
admetre, però no l'home enfeinat.
Qui té negocis, i estima, comet un mal
igual que el del marit que a la dona fa el salt.
Oh, tal és la pitjor malaltia de l'amor:
els pobres, els bruts, els falsos, l'amor els pot
admetre, però no l'home enfeinat.
Qui té negocis, i estima, comet un mal
igual que el del marit que a la dona fa el salt.
John Donne (1572-1631)
(Poesia anglesa i nord-americana. Edicions 62. Traducció de J.M. Sobrer)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada