Una aproximació al doctor Johnson en noranta pàgines

En una entrada que vaig dedicar fa poc a la biografia com a gènere literari, comentava que l’obra mestra d’aquest gènere, la Vida de Samuel Johnson de James Boswell, presenta un inconvenient per al common reader: les nombroses cartes i documents que hi va reproduir el seu autor entrebanquen la lectura i contrasten amb la vivesa de les escenes en què apareixen ell i Johnson. L’escriptor francès Marcel Schwob va afirmar en el pròleg a les seues Vides imaginàries que aquesta biografia seria perfecta si Boswell no hagués cregut necessari citar la correspondència de Johnson i fer digressions sobre els seus llibres. 

L’opinió de Schwob és molt discutible. De tota manera, el lector que no es veja amb cor d’enfrontar-se amb la biografia íntegra, té ara a la seua disposició una via d’aproximació molt vàlida, la Vida de Samuel Johnson de l’escriptor italià Giorgio Manganelli (1922-1990), que acaba de publicar en castellà Gatopardo ediciones. Aquest llibre, o llibret, que a penes arriba a les noranta pàgines, va ser escrit el 1961 per a ser llegit en el Terzo Programma de la RAI. No és un resum ni una adaptació adreçada al gran públic de la biografia escrita per Boswell, sinó un assaig sobre la personalitat de Samuel Johnson, sobre el mateix Boswell i sobre el seu cercle d’amics. 

Manganelli arrenca el seu llibre amb l’arribada de Johnson a Londres el 1737, quan tenia vint-i-vuit anys, sense un clau i amb una tragèdia inacabada a la butxaca, en companyia de David Garrick, que es convertiria aviat en un dels millors actors anglesos. Londres era aleshores un lloc d’enorme vitalitat i també una ciutat increïblement bruta, sòrdida i insegura, plena de misèria. A Londres, però, Johnson hi va trobar la llibertat personal i un escenari de vida i de varietat inesgotables. Toca recordar les celebrades paraules que va dir una vegada a Boswell: «Quan un home està cansat de Londres, és que està cansat de viure, perquè Londres ofereix tot el que la vida pot donar».

Johnson ens va deixar testimoni dels primers anys de la seua vida a Londres en la The Life of Richard Savage, inclosa en The Lives of English Poets. Aquesta narració és, en paraules de Manganelli, «una de les més belles del segle XVIII» i un «relat tan extraordinari com afectuós de la vida dissortada d’un obscur poeta, unit a Johnson per una amistat singular i sorprenent alhora». Una altra amistat singular del devot i moralista Johnson va ser la del mateix Boswell, personatge llibertí, que no sabia el que era la vergonya ni el sentit del ridícul. Però a tothom li agradava la seua companyia. On era Boswell, l’animació i la diversió estaven assegurades. Els seus diaris són la mostra més sincera o més impúdica que conec d’aquest gènere. Els descendents de Boswell, espantats davant la immoralitat sense pal·liatius del seu avantpassat, van cobrir-ne amb tinta negra els passatges més escabrosos. Sort que no els van cremar directament. Aquests passatges s’han pogut llegir i editar. 

Per a Manganelli Boswell era el pur ésser sensible, disposat a captar gestos, paraules, fins i tot fragments de diàleg, tot allò que portés la marca càlida, ambigua i vulgar de la vida. Sobre la seua obra mestra, assenyala que «és la primera biografia moderna, una fita en la història de la literatura. No és una crònica d’esdeveniments externs, ni tampoc un panegíric, ni un assaig crític, sinó la reconstrucció sobre el paper d’una figura complexa, la recerca del ritme, de la naturalesa de la seua vitalitat; no el relat de les vicissituds d’un escriptor, sinó el calc literari, increïblement fidel, de la seua existència, de la seua manera de ser: en aquesta visió d’un individu, un gest és més important que un gest crític, una paraula, una frase enginyosa, un diàleg ràpid, nascut per a ser oblidat, més important que un document». Boswell, per la seua banda, havia escrit que «no podria concebre una manera més perfecta d’escriure la vida d’un home que aquesta: no limitar-se a enumerar per ordre els fets més importants de la seua vida, sinó relacionar-los amb el que ell va escriure, i va dir, i va pensar en privat, de tal manera que la humanitat tindrà l’oportunitat, per dir-ho així, de veure’l viu, i de “reviure cada escena” amb ell tal com va anar avançant per les distintes etapes de la seua vida». El que no diu és que ell mateix és un personatge del seu llibre i que el retrat de la seua amistat amb Johnson és un dels aspectes que li donen més encant. 

Torne a preguntar-me per què el doctor Johnson em resulta un personatge més vívid que qualsevol personatge novel·lístic. Hi ha, és clar, en primer lloc, l’enorme habilitat, la precisió i la vivacitat amb què el va plasmar Boswell en la seua biografia. També influeix en aquesta impressió, crec, el fet que The Life of Samuel Johnson siga precisament una biografia. En aquest gènere literari, el personatge real oposa una resistència que no presenta el de ficció. Els personatges de les novel·les solen ser més coherents i més conclusius que els de la realitat. Una biografia, en canvi, no pot evitar d’estar plena de dissonàncies irresoltes, de buits, tan propis de la vida mateixa. Una biografia pot ser contradita per una altra biografia.

Finalment, però no pas en últim lloc, un dels motius principals que fan del doctor Johnson un personatge tan vívid per al lector és el seu refús obstinat de qualsevol convencionalisme o afectació, juntament amb la seua poderosa humanitat. Manganelli destaca en el seu assaig que Johnson va encarnar d’una manera personalíssima la genialitat del sentit comú, i que aquesta genialitat anava de bracet amb l’única virtut que professava en un grau heroic: la sinceritat. No tolerava cap mena d’hipocresia ni de pedanteria, cap subtilesa basada en el joc purament verbal. Per això la seua personalitat fa tant d’efecte, perquè la retòrica i un manierisme o altre sempre ocupen el lloc de la veritat. Al seu costat, tots els altres personatges, de ficció o no, semblen convencionals. 

El retrat del doctor Johnson no seria mínimament complet si no recordem que aquest defensor del sentit comú, aquell home tan social i sociable, era un solitari que va viure tota la vida a l’ombra de la follia. El meravellós conversador ple d’inspiració i jovial agressivitat, el literat apassionat i combatiu, era un ésser melancòlic i infeliç. Manganelli remarca que hi ha un hàlit shakesperià en l’estrany pensament que el va assaltar en el llit de mort: «En la tomba no rebrem cartes».

La Vida de Samuel Johnson és el primer llibre que llegesc de Giorgio Manganelli, considerat un dels escriptors italians més importants de la segona meitat del segle XX. En la contraportada d’aquest llibre s’apunta que sentia una gran afinitat per l’obra i la figura de Johnson. He de llegir més llibres de Manganelli.