La mort d’un home és com la caiguda d’un país poderós
que havia tingut exèrcits combatius, capitans i profetes,
i rics ports, i vaixells en tots els mars,
però que ara a ningú no ajuda, amb ningú fa aliances.
Perquè les seves ciutats són buides, la població disseminada,
els cards han cobert els seus camps que abans donaven collites,
la seva vocació ha caigut en l’oblit, la llengua s’ha perdut,
un dialecte rural en algun lloc de muntanyes inaccessibles.
Czesław Miłosz (1911-2004)
(Czesław Miłosz, Travessant fronteres. Antologia poètica 1945-2000. Proa. Traducció de Xavier Farré)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada