Al FNAC, fullege un volum molt gruixut de Adolfo Bioy Casares, una selecció dels seus diaris, que recull els fragments en què apareix Borges (Adolfo Bioy Casares, Borges. Destino). En una de les entrades, Borges hi fa referència a la topografia de la Divina Comèdia, que és de fet la seua forma literària, i diu que és com una mena de moble amb molts calaixos. Cada cosa es troba col·locada i ordenada al seu lloc. Borges considera que aquesta forma és molt superior a la que proporcionen els esquemes argumentals en què es basen la majoria de les novel·les. Diu que mai no ha pogut acabar del tot Els germans Karamàzov, perquè es confonia amb els personatges. La forma de la Divina Comèdia, en canvi, la troba més convincent. Supose que també agraïa el seu valor mnemotècnic. Per a un lector cec, com Borges, aquesta qualitat devia ser enormement important. Borges al·ludeix també, amb menyspreu, al Quixot. Afirma que la novel·la de Cervantes adopta la forma rutinària de l’acumulació d’aventures. El lector no hi troba la forma copsada tot d’una, en una sola i àmplia visió genial, com en l’obra de Dante.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada