divendres, 18 de març de 2011

La narrativa del XIX: una tria de lectures

L’únic exemple que hem comentat en classe de la narrativa del xix és Madame Bovary. Per a pal·liar una mica aquest reduccionisme, he passat als meus alumnes una llista de novel·les del xix que considere imprescindibles, per a quan tinguen temps i ganes. Es tracta, però, d’una selecció molt reduïda i molt personal, basada només en algunes de les novel·les que he llegit i que m’agradaria tornar a llegir. M’he limitat a autors del xix. Més endavant, ja en faré una altra per al segle xx.


Rodin, Balzac

a) literatura francesa:
-Honoré de Balzac: Les il·lusions perdudes. Proa.
-Stendhal: El roig i el negre. Proa.
La cartoixa de Parma. 62.
-Gustave Flaubert: Madame Bovary. Labutxaca.
Bouvard i Pécuchet. Proa.
-Guy de Maupassant: Bola de greix i altres relats. 1984.
-Émile Zola: Nana. 62.

b) literatura anglesa:
-Charles Dickens: Pickwick. Proa.
Aquest llibre el podeu llegir en català en la traducció clàssica de Josep Carner i també en la més actual de Miquel Casacuberta, que podeu descarregar-vos gratuïtament des del web Traduccions inèdites en línia.
El casalot. Destino.
-William Thackeray: La fira de les vanitats. 62.
-Emily Brönte: Cims borrascosos. Proa.
-George Eliot: Middlemarch. Proa.
-Thomas Hardy: Jude l’obscur. 62.
-R.L. Stevenson: Weir de Herminston. Edicions del Salobre.
L’illa del tresor. Quaderns Crema.
-Henry James: Un altre pas de rosca. Quaderns Crema.

c) literatura nord-americana:
-Nathaniel Hawthorne: La lletra escarlata.
Com en el cas de Pickwick, d’aquesta novel·la de Hawthorne podeu descarregar gratuïtament des de Traduccions inèdites en línia la traducció que n’ha fet Miquel Casacuberta. També es pot adquirir en paper des d’aquest web
-Herman Melville: Moby Dick. 62.
-Edgar Allan Poe: Contes. Labutxaca. (La meua tria: El pou i el pèndol, El cor delator, Els assassinats de la Rue Morgue i La carta robada.)
-Mark Twain: Les aventures d’en Huckleberry Finn. La Magrana.

d) literatura catalana:
-Narcís Oller: La febre d’or. 62.
No feu cas dels qui perdonen la vida a Narcís Oller i fan una llista, amb plaer morbós, de “les seues limitacions narratives” i les seues descurances lingüístiques. La febre d’or és una novel·la que es llegeix molt bé, amb varietat de personatges i d’ambients, i amb uns diàlegs molt vius.

e) literatura espanyola:
-Clarín: La Regenta.

f) literatura portuguesa:
-Eça de Queirós: El cosí Basílio. Quaderns Crema.

g) literatura italiana:
-Alessandro Manzoni: Els promesos. 62.
-Giovanni Verga: Els malànima. Proa.

h) literatura alemanya:
-Theodor Fontane: Effi Briest. Destino.

i) literatura russa:
-Nikolai V. Gógol: Tres relats de Sant Petersburg. Quaderns Crema.
Les ànimes mortes. 62.
-Ivan Gontxarov: Oblómov. Proa.
-Ivan Turguénev: Pares i fills. Proa.
-Fiodor Dostoievski: L’idiota. 62.
Dimonis. Edhasa.
Els germans Karamàzov. Club dels novel·listes.
Stepàntxikovo i els seus habitants. Proa.
Traducció d’Andreu Nin. Va ser publicada per Proa el 1933 en la col·lecció “A tot vent” i no ha tornat a reeditar-se des d’aleshores. És una de les novel·les més sorprenents de Dostoievski. I una de les millors. La primera referència a aquesta novel·la la vaig trobar en Càndid de Leonardo Sciascia, on es parlava de Fomà Fomitx, un dels personatges d’aquesta novel·la de Dostoievski, que és tot un personatge. Al cap de poc, en una llibreria de vell en vam trobar un exemplar, no recorde ara si mon pare o jo.


Aquest llibre no és una novel·la sinó unes memòries dels anys de presidi que va passar Dostoievski a Sibèria. L’anote en aquesta llista perquè és un llibre fonamental: inaugura, al segle xix, l’abundant literatura dels camps de concentració del segle xx.
El doble. Alianza Editorial. (És l’única novel·la de Dostoievski que respectava Nakokov.)
-Anton Txèkhov: Contes. (La meua tria: El bes, L’estudiant, La dama del gosset, El bisbe, Una història avorrida, Una vida, L’estepa.)
-Lev Tolstoi: Infància, adolescència i joventut. Proa.
Aquest llibre, esplèndidament traduït al català per Andreu Nin, com Anna Karènina, me l’he llegit ja tres vegades. Per a vergonya del món editorial, ja fa anys que està descatalogat.
La mort d’Ivan Ílitx. (D’aquesta narració, n’hi ha tres traduccions editades en català: en Tres i Quatre, en Quaderns Crema i en Destino.)
Khadjí-Murat. Destino.





Tolstoi als vint anys
(Nota: he deixat Tolstoi per a l’últim lloc de la llista perquè és el més gran.)

De quasi tots els títols exhaurits o descatalogats, en podeu trobar exemplars de segona mà en uniliber.

Per acabar, voldria recomanar-vos una pàgina web dedicada a la novel·la del xix: Herois de novel·la representants del nostre temps. Està elaborada per Teresa Barjau, catedràtica de llengua castellana i literatura a l’IES Icària de Barcelona. En la pàgina inicial l’autora declara que “Herois de novel·la representants del nostre temps és una pàgina sobre la narrativa occidental del segle XIX adreçada al professorat i l’alumnat de batxillerat de la matèria de modalitat «Literatura universal». Partint d’una classificació temàtica dels tipus literaris característics de la novel·la del vuit-cents, es fa una proposta de treball monogràfic de diversos textos fonamentals de la història de la literatura. Els diferents autors han estat enllaçats amb pàgines contínuament actualitzades, realitzades per especialistes del món universitari. Des d’aquesta pàgina, es pot accedir tant als textos complets en versió original com a fragments significatius en traduccions catalanes i castellanes, reconegudes per la seva fiabilitat. Per tal que l’alumnat pugui aprofundir objectivament en l’estudi d’aquestes novel·les, oferim també una secció introductòria −tant general com de cadascun dels textos fragmentaris −, dues de textos complementaris i una d’activitats d’anàlisi i interpretació”.

1 comentari: