Durant el curs 2021/2022, aprofitant una llicència no retribuïda del seu treball com a professor en un institut, Sergi Durbà es va instal·lar amb la seua família en un poble de la Lapònia espanyola, nom amb què es coneix el territori de la Serralada Celtibèrica que s’estén per deu províncies. Aquesta àrea geogràfica té una densitat de població de les més baixes d’Europa, semblant a la de les Highland d’Escòcia o a la de Lapònia, i d’aquí el nom. El resultat literari d’aquesta estada ha estat El cant de les granotes. Sergi Durbà va guanyar amb aquest llibre, publicat per Onada Edicions, el 17è Premi de Narrativa Vila d’Almassora.
El cant de les granotes, que es presenta com un dietari organitzat en quatre blocs, corresponents a les quatre estacions de l’any, és el relat de l’experiència d’un contrast vital: el pas de la vida al litoral mediterrani, amb la rutina del treball diari, a un lloc on el pas de les estacions encara és molt marcat, on viu molt poca gent, on el paisatge i de la natura hi té una presència obsessionant i on fa un fred intens, sec, que no té res a veure amb la humitat o la frescoreta a què estem acostumats els valencians de la franja costanera. Un poble «enclavat entre roques arenoses i vistes infinites» el nom del qual «preferisc guardar-lo al meu dedins».
Com a dietari, El cant de les granotes té la particularitat d’estar abocat del tot a l’exterior. A penes sabem res de les circumstàncies que viu el seu autor, que dubta a qualificar aquesta obra de «dietari, de llibre de memòries, de ficció feta realitat, o de realitat feta ficció». Cada entrada es planteja com un quadre centrat en un aspecte o altre de l’espai natural, o de la gent que encara hi viu, com ara la sensació d’un temps aturat, «els flocs que cauen de les branques dels pins quan reben un lleuger escamot del vent» o el paisatge clar i brillant, «fosc i llobregós quan s’emporpra sense límits». El títol que encapçala cada una, després de la data, remarca aquesta concentració: petjades, crepuscle, fums, pins, cementeri, tafaneria, fred, gel, neu… Hi ha dos leitmotivs que recorren aquest llibre de cap a cap: el fred —un símbol distintiu d’aquest lloc— i la llenya.
