Una altra obra de la literatura italiana que he marcat amb pedra blanca durant les passades vacances: Crist s’ha aturat a Èboli, de Carlo Levi, crònica de la seua vida durant dos anys en un poble de la Lucània, al sud d’Itàlia, on havia estat confinat el 1935 pel règim feixista de Mussolini. Crònica i recreació d’un món, d’una altra civilització en realitat, amb els seus camperols miserables, taciturns i impenetrables. L’estranya simbiosi entre les persones, el paisatge i els animals. Un llibre «tutto cose», amb personatges inoblidables com el capellà misantrop del poble. O com Giulia.
Al meu pare li agradava molt aquest llibre. Supose que hi retrobava moltes de les característiques del món rural de la seua infantesa, a la Marina, aquella comarca tan pobra i tan remota en aquell temps, abans del 1939, com el poble on va estar confinat Levi.
