Des de fa uns pocs anys, s’ha produït una creixent popularització dels audiollibres com a alternativa a la lectura tradicional. Com a alternativa, o com a complement. De fet, l’audiollibre representa una manera diferent de «llegir». En comptes de llegir el llibre, l’escoltem llegit per un altre, cosa que té, supose, avantatges i inconvenients. Ara voldria remarcar-ne els primers, com ara que l’audiollibre, és clar, permet escoltar la lectura d’un text mentre fem altres coses. D’altra banda, és un recurs més a tenir en compte en l’ensenyament per fomentar l’hàbit de la lectura: l’audició d’un text ben dit pot ajudar molts lectors a assimilar-ne millor el significat. És, també, una manera excel·lent d’assimilar la pronunciació d’una llengua que estem aprenent. En aquest últim cas, pot ser útil sentir l’audiollibre i llegir el llibre alhora, igual que sentim una òpera amb el llibret davant.
En l’actualitat, hi ha programes informàtics per a la lectura de llibres electrònics que ofereixen també la possibilitat d’escoltar-los. Encara que el resultat és bastant acceptable, l’entonació de la veu resulta una mica plana, robòtica. L’audiollibre, en canvi, ofereix una lectura dramatitzada o, millor encara, diu el text acuradament, si el locutor sap dir-lo, cosa que no és tan fàcil com sembla.
L’audiollibre reprèn, en part, una manera de llegir que és bastant antiga. La lectura individual i en silenci ha estat una activitat esporàdica fins a una època relativament recent. El més habitual era la «lectura» escoltada. Ramon Muntaner, quan va escriure la seua Crònica, es va referir sovint a aquest fet: «senyors que aquest llibre oirets…» Més tard, quan la impremta, les innovacions tipogràfiques i l’alfabetització van revolucionar la lectura, la lectura escoltada no va desaparèixer mai del tot. En les famílies, el pare o la mare solien llegir en veu alta. I Dickens tenia un gran èxit en les sessions públiques en què llegia les seues novel·les. Sembla que era tot un espectacle. L’audiollibre, però, no té aquesta dimensió familiar o social de la lectura tradicional en veu alta. El més habitual és que el consumidor d’audiollibres els senta amb els auriculars, aïllat dels altres, igual que quan llegim un llibre en silenci.
