El món de la mitologia grega se’ns apareix sovint com una selva d’històries, de personatges i de motius que se’ns escapa i ens atabala. Hi ha el recurs, és clar, de recórrer als diccionaris, tant per a consultes puntuals com per fer-ne una lectura botant d’una entrada a una altra, cosa que resulta molt divertida. Segurament l’obra de referència és el Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal, que podem llegir en català gràcies a Edicions de 1984. Molt més breu, però molt útil, és el Diccionari de mitologia grega i romana (Labutxaca) de Jordi Parramon. El mateix Parramon és autor d’una traducció en vers de Les metamorfosis d’Ovidi, esplèndida, d’una gran fluïdesa. Les metamorfosis és possible que siga la millor manera de familiaritzar-nos amb els personatges i els arguments de la mitologia grega i romana. Durant segles ha servit de manual de mitologia i de font d’inspiració d’escriptors, pintors, músics o escultors, i ha estat, fins fa molt poc, un dels llibres de lectura més habituals i més agradables de la literatura europea.
A més dels diccionaris, en el mercat editorial hi ha molts llibres que recullen narracions d’alguns dels mites principals. En general, no m’agraden. Tendeixen a “embellir” i a retocar les històries, o a simplificar-les. Trobe especialment carregosos els autors que adopten un to gracioset per contar-nos la seua versió.
