Antologia portàtil de la poesia universal (54): Pessoa

Totes les cartes d'amor són
ridícules.
No serien cartes d'amor si no fossin
ridícules.

També en el meu temps vaig escriure cartes d'amor,
com les altres,
ridícules.

Les cartes d'amor, si hi ha amor,
han de ser
ridícules.

Però, a la fi,
sols les criatures que mai no escriviren
cartes d'amor
són les que són
ridícules.

Tant de bo tornés el temps en què escrivia
sense adonar-me'n
cartes d'amor
ridícules.

La veritat és que avui
són les meves recordances
d'aquelles cartes d'amor
les que són
ridícules.

(Totes les paraules esdrúixoles,
com els sentiments esdrúixols,
són naturalment
ridícules.)

Fernando Pessoa (1888-1935)

(Fernando Pessoa, Poemes d’Alvaro de Campos. Quaderns Crema. Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja.)

«Alves i Companyia», una novel·la breu d’Eça de Queirós

Fa temps vaig comentar en una entrada el remake que va fer Eça de Queirós de Madame Bovary en El cosí Basílio. En el meu comentari hi assenyalava algunes diferències entre totes dues, com ara que la novel·la de Queirós té una intriga que no té la de Flaubert, amb escenes teatrals i aparicions sobtades. Es descobrirà o no l’adulteri de Luísa amb el cosí? Aquest suspens no es dóna en Madame Bovary, que es desenvolupa, des de la primera línia, amb un aire d’implacabilitat fatal. Una altra diferència que hi vaig destacar és que la mirada narrativa de Queirós sembla més objectiva que la de Flaubert. Ridiculitza i comprèn alhora, però no mostra aversió ni crueltat envers els seus personatges. 

En el fons, Queirós suggereix en la seua novel·la que l’adulteri no és un assumpte seriós ni greu. Aquesta idea la va expressar de manera més explícita en la novel·la breu Alves y Compañía, publicada en castellà per Alba editorial. Alves, que està molt enamorat de la seua dona, Ludovina, dirigeix una companyia comercial amb el seu jove soci, Machado. Aviat descobreix que tos dos, soci i muller, l’enganyen. Reacciona amb fúria, expulsa la muller de casa, i creu que només la mort podrà reparar un afront tan enorme. El suïcidi o o un desafiament resoldrien la qüestió. Però, a poc a poc, les dificultats pràctiques i, sobretot, el desastre en què es converteix la seua vida, demostren l’absurditat del cas i la conveniència de readmetre tant la muller com el soci.