Antologia portàtil de la poesia universal (45): Iannis Ritsos

LA DESESPERACIÓ DE PENÈLOPE
No era pas que no el reconegués a la llum de la llar, no eren pas
els parracs de mendicant ni la disfressa, no. Els senyals eren clars:
la cicatriu al genoll, la vigoria, la malícia a l'ull. Aterrida,
recolzant-se a la paret, buscava una excusa,
encara una mica de temps, per no respondre,
per no trair-se. ¿Per ell, doncs, havia malgastat vint anys,
vint anys d'espera i de somnis, per un miserable com aquell,
per un barbablanc sangonós? Es deixà caure sense veu damunt d'una cadira,
mirant lentament els pretendents assassinats a terra, com si mirés,
morts, els seus propis desigs. I: «benvingut», li digué,
sentint estranya, llunyana, la seva veu. Al racó, el seu teler
omplia el sostre d'ombres com barrots; i tots els ocells que havia teixit
amb fils vermells, lluents damunt de verds fullatges, de sobte,
aquella nit del retorn, es tornaren de color de cendra, negres,
volant al ras en el cel pla de la seva darrera espera.

Iannis Ritsos (1909-1990)

(Iannis Ritsos, Repeticions. Edicions de la Ela Geminada. Traducció d’Eusebi Ayensa)

Antologia portàtil de la poesia universal (39): Kavafis

DESIGS
Com cossos bells de morts que no han envellit
i els han tancats, amb llàgrimes, dins una tomba esplèndida,
amb roses per capçal i llessamins als peus —
així semblen talment els desigs que han passat
sense que els satisfessin; sense una sola nit
de goig que els fos donada, o un sol matí lluent.

Konstandinos P. Kavafis (1863-1933)

(Konstandinos P. Kavafis, Poemes. Edicions Cal·lígraf. Traducció de Carles Riba)

Antologia portàtil de la poesia universal (9): Konstandinos P. Kavafis

Esperant els bàrbars

¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida?

Diu que els bàrbars avui seran aquí.

¿De què ve al Senat aquesta inacció?
¿Per què seuen els Senadors i no legislen?

És que els bàrbars arribaran avui.
¿Per què han de fer lleis ja els Senadors?
Les dictaran els bàrbars quan vindran.

¿Per què l'Emperador se'ns ha llevat tan d'hora
i és a seure al portal més gran de la ciutat,
dalt del tron, revestit i portant la corona?

És que els bàrbars arribaran avui.
I el nostre Emperador creu que ha de rebre
llur cap. I fins i tot té preparat,
per dar-l'hi, un pergamí. Allí li ha escrit
una llista de títols i de noms.

¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui
amb les togues vermelles, les togues recamades?
¿Per què porten braçals amb tantes ametistes
i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes?
¿Per què han pres avui uns bastons preciosos
amb tot de plata í or cisellats de mà mestra?

És que els bàrbars arribaran avui;
i tot això són coses que fascinen els bàrbars.

¿Per què els bons oradors no han vingut com sempre
a engegar llurs discursos, a dir el que d'ells s'espera?

És que els bàrbars arribaran avui;
i són gent que els empipen retòriques i arengues.

¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia
i aquest renou? (Oh, com s'han allargat les cares!)
¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places
i tothom va tornant a casa molt pensívol?

És que s'ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.
I uns homes arribats de la frontera
han dit com ja, de bàrbars, no se'n veuen enlloc.

¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Aquesta gent alguna cosa bé resolia.

Konstandinos P. Kavafis (1863-1933)

(Konstandinos P. Kavafis, Poemes. Edicions Cal·lígraf. Traducció de Carles Riba.)

L’escriptor que es va embarcar

No coneixia res de l’escriptor grec modern Nikos Kavadias (1910-1975), ni tan sols el nom, però quan Club Editor en va publicar fa poc Li i altres relats l’olfacte em va dir que es tractava d’un llibre que no podia deixar passar. L’olfacte i, sobretot, la confiança que tinc en els criteris de selecció literària de Club Editor, no em van enganyar. Aquests relats de Kavadias són d’una qualitat extraordinària. Li és un dels relats més bells que he llegit mai. 

Els tres relats d’aquest recull omplen amb prou feines cinquanta pàgines de format menut. Club Editor ha compensat aquesta migradesa acompanyant-los amb un assaig del traductor, Jaume Almirall, d’unes altres cinquanta pàgines, sobre la vida i l’obra d’aquest escriptor. 

Tant l’obra literària com la vida de Nikos Kavadias són igualment inusuals. El que té d’estrany aquesta obra, d’entrada, en un escriptor tan dotat, tan singularitzat, és la seua extensió tan reduïda: tres llibres de poesia, una novel·la i tres relats, els tres que ha publicat en català Club Editor. Pel que fa a la seua biografia, Jaume Almirall sintetitza que Kavadias passà embarcat com a telegrafista de marina «la major part de la seva vida: des del 1929, a dinou anys, fins al 1974, pocs mesos abans de morir, tret del període de 1939 a 1945, durant el qual la guerra i l’ocupació de Grècia pels alemanys el retingueren en terra. […] navegava constantment en tota mena de vaixells, tant per la Mediterrània com en llargues rutes transoceàniques per tot el món».