Acabe de penjar en el web de literatura universal de la serp blanca, per si us pot fer servei, quatre contes del Decameró i el començament de la Introducció. La Introducció conté la descripció de la pesta que va esclatar a Florència el 1348. El curs passat ja li vaig dedicar una entrada (El Decameró i la pesta), comentant la funció i el sentit d’aquest text en el conjunt del llibre de Boccaccio.
Els quatre contes que hi he penjat són: la novel·la primera de la tercera jornada, en què Masetto de Lamporecchio es fa passar per mut i esdevé hortolà d’un monestir de monges, les quals totes concorren a gitar-se amb ell; la novel·la vuitena de la vuitena jornada, que narra la història de dos amics: un es gita d’amagat amb la muller de l’altre i aquest, en saber-ho, fa amb la seua muller que aquell siga tancat en una caixa, damunt la qual es gita amb la muller d’aquell; la novel·la cinquena de la quarta jornada, en què els germans de Lisabetta donen mort al seu amant. Ell se li apareix en somni i li indica on és enterrat; Lisabetta desenterra d’amagat el seu cap i el posa dins un test d’alfàbega del qual no se separa mai, però els germans li’l prenen i ella mor de dolor poc després. I, finalment, la novel·la desena de la tercera jornada, el conte famós de “la resurrecció de la carn”.
Juntament amb la Introducció, els hem llegit i comentat en classe, excepte el de la “resurrecció de la carn”. Ja comprendreu que al Vives practiquem uns mínims principis de decència i procurem evitar certs extrems. En canvi, el meu amic Voro Vendrell, que fa classe de literatura universal a l’institut de Sueca, aquest és el primer conte que ha passat als seus alumnes. Però ja sabeu que a Sueca tots fan el que els dóna la gana.
