Antologia portàtil de la poesia universal (67): Robert Frost

«CARPE DIEM»
El Temps va veure dues
criatures amoroses
anant-se'n, al capvespre,
no sabia si a casa, al camp,
o (sentia repics) a l'església.
Esperà (eren forans)
que, de lluny, no el sentissin
per desitjar-los joia:
«Sigueu feliços, feliços,
fruïu del goig d'avui.»
L'etern tema del Temps.
El Temps imposà als poemes
haver de collir roses
i advertir del perill
els amants que, sorpresos
de trobar-se inundats
d'alegria, tenint-la
no sabessin tenir-la.
Però, ¿atrapar el present?
Vivim menys el present
que no pas el futur,
i molt menys tots dos junts
que el passat. El present
és als nostres sentits
massa poblat, confús, present
per poder imaginar-lo.

Robert Frost (1874-1963)

(Robert Frost, Gebre i sol. Quaderns Crema. Traducció de Josep Maria Jaumà)

Antologia portàtil de la poesia universal (16): Robert Frost

El braçat
Per cada objecte que m'ajupo a aplegar
me'n cau un altre dels braços i mans
fent que perilli el munt de pastissos i ampolles…
extrems massa difícils d'abastar tots alhora;
cap ni un, però, que no em dolgués de perdre.
Amb tot allò de què disposo per subjectar: mà i ment
i cor, si cal, faré tant com podré
per sostenir la pila a la pitrera.
M'acotxo per parar els que em van caient
fins que acabo assegut entremig d'ells.
Ho he hagut de deixar caure tot per terra
per mirar de guardar-ho amb més destresa.

Robert Frost (1874-1963)

(Robert Frost, Gebre i sol. Quaderns Crema. Traducció de Josep Maria Jaumà)