Josep Pla, La vida amarga (OC, 6)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pla OC 6. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pla OC 6. Mostrar tots els missatges
dissabte, 1 de març del 2014
Planiana (41)
dilluns, 29 de juliol del 2013
Planiana (13)
He tingut una veritable capacitat per a veure els detalls ridículs —fins els més microscòpics—, per a adonar-me dels tics estranys, de les situacions absurdes, dels contrastos naturals, dels papers desairats, fins a l’extrem que puc dir que totes les situacions desagradables i grotesques en què m’he trobat, me les ha creades aquesta meva abassegadora i gairebé inconscient receptivitat.
diumenge, 28 de juliol del 2013
Planiana (12)
És incomptable la quantitat d’elements extravagants i indecents que hi ha en les coses més serioses. L’error consisteix a creure, però, que tot és indecent. El que puc dir, en tot cas, és que aquella frases del primer capítol del Tristram Shandy: «Prega a Déu, fill meu... ja has pensat a donar corda al rellotge?», m’ha suggerit sovint moltes més coses que un cant sublim de la Divina Comèdia. En literatura només m’ha agradat el treball de classificació dels contrastos, i m’han semblat sempre absurds els personatges amb menys de dues cares.
Josep Pla, La vida amarga (OC, 6)
Planiana: una sèrie de la serp blanca
dissabte, 27 de juliol del 2013
Planiana (11)
Jo no crec que l’escriptor porti cap missatge personal exclusiu. Aquesta és l’última forma del romanticisme literari —la més pretensiosa i pueril que el romanticisme literari ha produït. El que jo crec, per contra, és que l’escriptor té una responsabilitat total davant de l’època que li ha tocat viure. La primera obligació d’un escriptor és observar, relatar, manifestar l’època en què es troba. Això és infinitament més important que les inútils i estèrils temptatives per a arribar a una originalitat salvatge i primigènia. La literatura és el reflex d’una societat determinada en un determinat moment. L’axioma —vàlid des dels temps més reculats— és de De Sanctis, i jo modestament el comparteixo.
Josep Pla, La vida amarga (OC, 6)
Planiana: una sèrie de la serp blanca
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

.jpg)

