Antologia portàtil de la poesia universal (71): Rimbaud

SENSACIÓ
Els vespres blaus d'estiu aniré pels camins,
Espicossat pels blats, petjant l'herba menuda:
Somiador, en tindré la frescor als peus.
Deixaré que el vent banyi la meva testa nua.

No enraonaré ni pensaré pas en res:
Però un amor immens em sortirà de l'ànima,
I aniré lluny, molt lluny, com un bohemi,
Natura enllà -tan feliç com amb una dona.
                                                Març 1870

Arthur Rimbaud (1854-1891)

(Joan Brossa, Les ungles del guant. Ronda de Rimbaud. Llibres del Mall)

Antologia portàtil de la poesia universal (40): Rimbaud

EL VAIXELL EBRI
Quan jo descendia per rius impassibles,
ja no em sentia guiat pels remolcadors:
uns indis cridaners els usaren com dianes

havent-los clavat nus a uns pals de colors.

Despreocupant-me de tots els equipatges,
portador de blats flamencs i cotó anglès,
quan els meus sirgadors acabaren les gresques,
els rius em deixaren anar on jo volgués.

Dins del xapoteig furiós de les marees,
jo, l'altre hivern, més sord que els cervells dels infants,
he corregut. I les penínsules desamarrades
no han sofert mai un caos tan triomfant.