Un article de Toni Mollà sobre Josep Iborra

Toni Mollà ha publicat avui en Postdata, el suplement cultural de Levante, un article sobre Josep Iborra. El considera un dels millors assagistes en llengua catalana del segle XX, potser «l’assagista de major obertura quant als temes i preocupacions humanístiques personals, incloses les arts plàstiques, la cultura musical i altres centres d’interès propis de la modernitat. Potser fins i tot el més “literari”». En aquest article comenta també El vici de la introspecció, aparegut fa poc, tercer títol de la seua Obra literària que està publicant la Institució Alfons el Magnànim.

Podeu llegir-lo complet fent clic en aquest enllaç: Josep Iborra, un sibarita de les idees.

Un article de Toni Mollà sobre «Els còmplices»

Toni Mollà ha publicat en el Posdata de Levante-EMV un article sobre Els còmplices. Podeu llegir-lo complet fent clic en aquest enllaç: El còmplice Enric Iborra.

«Reivindicació de Josep Iborra», un article de Toni Mollà sobre «L’estupor»

Toni Mollà ha publicat avui en La Vanguardia un article sobre L’estupor de Josep Iborra. Hi afirma que «L’estupor em deixarà marca com pocs altres llibres ho han fet els darrers anys, que tindré present durant un bon temps i que, n’estic ben segur, llegiré en més d’una ocasió», i que «em fa l’efecte que es tracta d’una obra que, més prompte que tard, esdevindrà una referència explícita, una fita, en el món de la literatura d’idees i de la crítica literària, àmbits on Iborra entra i ix com qui travessa fronteres que, en realitat, no són tals».

En aquest article, Toni Mollà, a més de destacar algunes de les principals qualitats d’aquest llibre, intenta situar i reivindicar Josep Iborra —«un assagista europeu de primeríssim nivell»— dins el panorama general de la literatura, corregint «la consideració parcial i, per tant, inexacta» de la seua obra. Mollà conclou que «en la línia d’assajos com Inflexions (2004) o Breviari d’un bizantí (2007), L’estupor és un llibre major, una benedicció arribada a les llibreries set anys després del traspàs de l’autor i que qüestiona fins i tot les crosses literàries més comunes. Com aquells dos altres, L’estupor és un passeig didàctic per les fonts de sentit literari, filosòfic i cívic d’un intel·lectual immergit en el flux de la vida cultural, atent a la complexitat del món que l’envolta i a la necessitat de teixir la pròpia “individualitat” com la manera més humana de viure».

Val la pena que llegiu l’article complet. Ho podeu fer clicant aquest enllaç: Reivindicació de Josep Iborra.

PD. Ahir, en eldiariocv.es, Majo Siscar va comentar els Deu llibres valencians per a endur-se de la Fira, entre els quals inclou L’estupor.

Fuster en el gran context

Josep Iborra, en una entrevista que li van fer en el documental Ser Joan Fuster, a la pregunta de quin balanç feia de Fuster, afirmava que quedava, és clar, la seua obra. I una mala consciència. Vint-i-cinc anys després de la seua mort, Joan Fuster continua sent per a molts una pedra a la sabata. 

De vegades, alguns intenten superar aquesta incomoditat lloant l’assagista de temàtica humanística i literària contra el Fuster de Nosaltres, els valencians i altres assaigs d’intervenció cívica. El primer seria el Fuster bo, mentre que l’obra del segon tindria un caràcter més circumstancial, estaria superada o seria errònia en diversos punts fonamentals. La seua obra, però, malgrat la varietat temàtica i formal, és profundament unitària i admet difícilment aquesta mena de maniobres perdonavides. El fet que Fuster siga recordat, però escassament llegit, explica en bona part els malentesos i les confusions habituals. 

Escrits contra el silenci (A propòsit de l’obra cívica de Joan Fuster), de Toni Mollà, que ha publicat fa poc Vincle Editorial, constitueix un saludable contrapunt a aquest estat de coses. El mateix autor, comentant el títol del seu llibre, afirma que és «una petita falca contra el silenci a què ha estat sotmesa l’obra de Fuster, una reivindicació rotunda del seu llegat intel·lectual i cívic». El volum, dividit en dues parts, recull un seguit de textos que tracten directament o indirectament l’obra de Fuster «d’orientació civicopolítica, aquella part de la producció fusteriana que, com diem, pretenia incidir en el debat de les idees sobre la realitat del país i les seues alternatives de futur».