No hem conegut el seu cap fabulós,
on florien les pupil·les. Però
el seu tors fulgura encara com un canelobre
en el qual dura i brilla –només abaixada,
la seva mirada. Si no, no podria l’arc
d’aquell pit enlluernar-te, i en el gir lent
dels ronyons no podria un somriure anar
fins aquell centre que portava el sexe.
Si no, aquesta pedra seria desfigurada i curta
sota la transparent caiguda de les espatlles
i no llambrejaria com la pell d’un animal de presa
i no hi hauria en tots els seus caires un esclat
com d’estrella; perquè no hi ha cap indret
que no et vegi. Has de canviar de vida.
Rainer Maria Rilke (1875-1926)
(Carles Riba, Esbossos de versions de Rilke. Edicions 62)
(Carles Riba, Esbossos de versions de Rilke. Edicions 62)
