Antologia portàtil de la poesia universal (21): John Keats

A LA TARDOR
Estació de boires i d’abundor emmelada,
gran amiga del Sol que el camp madura,
tu que mires amb ell de donar pes i joia
de fruits al cep, sota el teulat de palla,
i els arbres plens de molsa amb les pomes inclines,
i dónes fins al cor maduresa a la fruita,
i la carbassa infles, i omples les avellanes
d’un gra dolç, i fa néixer les poncelles
tardanes, més i més, i així l’abella en tingui
fins que es pensi que els dies calents no han d’acabar-se
perquè li ha omplert l’estiu les llefiscoses cel·les.

Qui no t’ha vist sovint en la teva abundància?
De vegades, qui et cerqui enfora, et trobaria
asseguda al trespol d’algun graner, distreta
quan venten i el cabell suaument se t’esbulla;
o en un solc mig segat, ben adormida
a l’alè dels cascalls, mentre respecta
la teva falç el blat i les flors que l’abracen.
O el rierol travesses com una espigolera,
carregada la testa, però que no vacil·la;
o a la premsa de sidra, amb pacient mirada,
els últims regalims vetlles, hores i hores.

On són, on són els cants de primavera?
No hi pensis, que ja tens la teva música
quan núvols estriats fan florida la posta
tranquil·la, i als rostolls donen claror rosada;
llavors en chor planyívol, els lleus mosquits murmuren
el seu dol entre salzes del riu, portats enlaire
o avall, segons la brisa;
i a les muntanyes belen, ja grossos, els anyells;
canten grills a les cledes i amb triple dolçor xiula
el pit-roig a l’hortet de la masia
i cel enllà s’apleguen cantant les orenetes.


John Keats (1795-1821)

(Marià Manent, Poemes de John Keats. Empúries)

Imatges de lectors i lectores

Continuem treballant en el web de literatura universal de la serp blanca, amb la intenció d’obrir-lo al públic el pròxim 12 de setembre. Hem dedicat també una mica de temps a trobar una imatge que identifiqués el web, com una mena de logotip. Vam pensar de seguida en alguna pintura en què aparegués un lector. A més del cercador d’imatges de Google, ens ha resultat molt útil aquesta pàgina del web Historia universalis Arte, que ofereix una selecció molt completa i variada de pintures de llibres i lectors. 

D’entrada, ens va cridar molt l’atenció que la majoria eren representacions de lectores. De lectors, ben poques. Cap inconvenient, és clar. Però, per què aquesta preponderència de les lectores sobre els lectors en la pintura europea? Una primera resposta que se m’ocorre és que potser aquest predomini obeeix a una convenció artística: la lectora, la dona llegint, seria un motiu pictòric, entre molts altres, de representació de la figura femenina. De tota manera, no puc deixar de pensar que aquesta insistència constitueix també una constatació documental. Les dones, les dones que sabien llegir, han llegit més que no els homes. I han llegit, bàsicament, novel·les. La lectura com a lleure ha estat considerada tradicionalment una activitat característicament femenina. Els homes no podien “perdre” el temps llegint novel·les o preferien perdre’l en altres coses. No em feu massa cas: estic pensant sobre la marxa davant de la pantalla. Supose que hi haurà investigacions rigoroses i documentades sobre aquest tema, però no les conec i ara no puc parar-me a cercar-les. 

I en l’actualitat? Qui consumeix més literatura de ficció, els homes o les dones? No crec que la qüestió tinga massa interès. El fet decisiu, granític, és la gloriosa multitud, masculina o femenina, amb formació universitària o sense, que no llegeix res, ni el diari, i que, sovint, ni tan sols sap llegir. No faig cap judici de valor.