La coordinació universitària de l’assignatura de literatura universal va fixar com a llibre de lectura del bloc 5 de la programació, “Crisi finisecular i segle xx. Poesia i teatre”, els poemes de Les flors del mal inclosos en la primera part d’aquest llibre, la que porta per títol Spleen i Ideal. Posteriorment, mostrant una gran sensibilitat davant l’angoixa de professors i alumnes (per aquest ordre), la coordinació va matisar que en l’examen de la selectivitat només podria aparèixer algun d’aquests dotze poemes:
Ja estem tranquils: ara ja sabem què va per a l’examen, la qual cosa, com tothom sap, és l’aspecte més important de l’obra literària de Charles Baudelaire.
Com que jo també vull col·laborar positivament, he pensat de penjar en aquest bloc un comentari per a cada un d’aquests dotze poemes, per si pot ser d’alguna utilitat per als meus alumnes o per als meus col·legues. Clicant en cada un dels poemes de la llista podeu accedir al text del poema, en francès i en la traducció al català de Jordi Llovet, i al text del comentari. De vegades incloc algun vídeo, i alguna il·lustració per a fer bonic. Encara no els tinc tots. A mesura que els vaja penjant, aniré marcant l’enllaç en color blau sobre cada títol.
He d’advertir que més que d’uns comentaris sistemàtics es tracta d’unes notes o apunts. No hi trobareu cap referència a la mètrica, ni a la rima ni a la forma estròfica. Són aspectes que done per suposats: estic segur que els meus alumnes saben què és un sonet i que, com a mínim, tots saben comptar amb els dits les síl·labes d’un vers. És molt divertit. D’altra banda, no crec que aquesta mena d’exercicis aporten res interessant per a la comprensió dels poemes. Una altra cosa seria preguntar-se per la funció d’aquests aspectes formals, com feien els formalistes russos.
Aquestes notes estan basades en els comentaris orals que faig en classe. Per a preparar-los, prenc notes i utilitze el llapis amb profusió per a marcar tot allò que em sembla que va al cor del sentit del text. No seguisc mai cap esquema. M’agrada improvisar en classe, a partir de les observacions i preguntes que plantegen els meus alumnes. M’ajuden molt a entendre millor els textos que els propose.
Pel que fa al cas concret de Baudelaire, la veritat és que resulta fàcil comentar-lo o explicar-lo. El seu estil és clar i precís: clàssic, per tant. La forma dels seus poemes, meticulosa i transparent alhora.
M’han estat molt útils les notes i els comentaris de l’edició de Les fleurs du mal de La Pléiade, a cura de Claude Pichois, i la que va preparar Antoine Adam per a Garnier, publicada en un volum molt bonic enquadernat en tela. Aquesta edició és molt bona i és la que utilitzava mon pare.
El llibre de Walter Benjamin sobre Baudelaire conté observacions molt lúcides i intel·ligents sobre aquest autor i la seua època. Jordi Llovet, en la part que va redactar de Teoría literaria y literatura comparada, comenta breument alguns dels poemes més representatius de Les flors del mal.
Per acabar, propose un joc innocent als meus alumnes i al públic en general: us invite a triar el poema que més us agrade de Les flors del mal i a justificar amb tres o quatre línies la vostra tria, o a esplaiar-vos sobre l’aspecte que vulgueu destacar d’aquest llibre.
