Dimarts que ve continuarem amb Montaigne

Ja portem dues sessions amb els Assaigs de Montaigne. Dimarts que ve encara hi continuarem. Després, passarem a una petita antologia de la literatura dels moralistes (La Rochefoucauld, Chamfort, Joubert), que repartiré fotocopiada als assistents. Calcule que començarem el comentari d’El quadern gris el 14 de febrer, o el 21. La veritat és que Montaigne ens està resultant molt suggestiu i em fa la impressió que ens trobem molt a gust amb ell. 

En la primera sessió vam introduir d’una manera general, panoràmica, els Assaigs. Vam intentar explicar, en la mesura que es pot explicar, com Montaigne va poder escriure un llibre tan original, que inaugurava un gènere nou. El tema del seu llibre —«jo mateix sóc la matèria del meu llibre»— no se li va fer evident des del primer moment. Els primers assaigs, de fet, són només un recull d’exemples i màximes comentats de la moral antiga. Pertanyen al gènere de les «lliçons», entenent «lliçó» en el sentit de «lectura», molt cultivat en la seua època. Com la majoria dels escriptors, Montaigne comença imitant els escriptors i els gèneres dominants en el seu temps.

Trenta-tres nits amb Baudelaire

El títol original de Trenta-tres nits amb Baudelaire, el llibre d’Antoine Compagnon que acaba de publicar en català Blackie Books, és Un été avec Baudelaire, perquè prové d’un programa radiofònic que es va emetre durant un estiu, dos anys després de l’èxit d’Un été avec Montaigne, també publicat en català per la mateixa editorial amb el títol de Quaranta nits amb Montaigne. En aquest llibre, que vaig ressenyar al poc d’aparèixer, Compagnon va triar una quarantena de fragments dels Essais «per tal de glossar-los breument, de mostrar-ne alhora la dimensió històrica i l'abast actual». Publicat en forma de llibre, Un été avec Montaigne va tenir un èxit enorme i en poc temps se’n van vendre més de cent mil exemplars.

Compagnon ha volgut repetir la jugada amb Baudelaire, encara que el considera un tema més perillós que Montaigne. Mentre que l’autor dels Assaigs agrada per la franquesa, la modèstia, la benevolència i la generositat, Baudelaire és un home ferit i amarg, que va ser el poeta del crepuscle, de l’ombra, de la recança, de l’enyor:

Aviat ens submergirem en les fredes tenebres;

adéu, claredat viva dels estius massa curts!

Ja sento els xocs fúnebres de la fusta que cau

i que ressona sobre l’empedrat del pati.

Quaranta nits amb Montaigne

És possible que en poques setmanes es venguen més de cent mil exemplars d’un llibre sobre Montaigne? A França, sí. És el que ha passat amb Un été avec Montaigne del crític Antoine Compagnon, que Blackie Books acaba de publicar en català en traducció de Jordi Martín Lloret amb el títol de Quaranta nits amb Montaigne. El llibre té l'origen en una col·laboració de l'autor en un programa radiofònic que es va emetre durant un estiu. Compagnon va triar una quarantena de fragments dels Essais «per tal de glossar-los breument, de mostrar-ne alhora la dimensió històrica i l'abast actual». El resultat són quaranta capítols de poc més de dues pàgines cadascun, una mena de píndoles que presenten una visió calidoscopica de l'obra i la personalitat de Montaigne. 

Fullege una mica Quaranta nits amb Montaigne. En el capítol titulat La biblioteca, dedicat a la torre on Montaigne es va retirar envoltat dels seus llibres —«una de les cases d'escriptors més fascinants que es poden visitar a França»—, Compagnon observa que davant dels qui declaren, alarmats, que la lectura lineal, perllongada i contínua desapareix en el món digital, Montaigne «defensava una lectura versàtil, papallonejant, distreta; una lectura de caprici i de caça furtiva, que salta sense mètode d'un llibre a l'altre, que pren allò que li interessa allà on ho troba, sense preocupar-se gaire per les obres de les quals extreu fragments per guarnir el seu llibre».