Jèssica Roca escriu sobre «Un son profund»

Ahir Jèssica Roca va acabar de llegir Un son profund i de seguida va publicar en el seu blog una entrada comentant la lectura que n’havia fet. Aquí en teniu l’enllaç: un son profund, d’enric iborra.

Sobre el diari com a gènere literari: per què m’interessa (1)

El diari com a gènere literari és per a mi un motiu de reflexió constant des de fa temps. En els contrapunts 43-48 de La literatura recordada he publicat algunes notes sobre aquest gènere, il·lustrades amb comentaris de passatges d’alguns diaris de la literatura catalana, concretament les Hores angleses, de Ferran Soldevila, El quadern gris i La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), de Josep Pla, i el Diari 1952-1960, de Joan Fuster (d’aquest últim encara no n’hi ha cap edició completa en volum solt; cal recórrer al primer volum de l’Obra completa de Joan Fuster).

El meu interès per aquesta forma literària es deu a dos motius. El primer té un caràcter estrictament personal. El diari és l’únic gènere literari que he practicat fins ara, juntament amb algunes formes de la crítica literària, bàsicament la ressenya i l’assaig, que en certa mesura coincideixen amb aquell. No he escrit mai una novel·la, ni un miserable conte, i ja no recorde si alguna vegada vaig escriure algun «poema». No crec que n’escriga mai, per diverses raons que ara no fan al cas, encara que la més evident és la falta de caràcter o de talent per a tal empresa. 

«Lectura contra lectura»: una ressenya de Josep Alapont sobre «La literatura recordada»

Josep Alapont Martí ha publicat una ressenya en la revista Saó sobre La literatura recordada amb el títol de Lectura contra lectura. Podeu llegir-la completa clicant-ne l’enllaç. He de confessar que m’ha agradat especialment. No ja pels elogis, que també!, sinó per l’esforç que ha dut a terme el seu autor per copsar la forma i els motius que donen sentit i coherència al llibre. M'he sentit llegit amb molta atenció.

Alapont destaca en el seu assaig que La literatura recordada, formada per diferents capítols publicats prèviament en el blog de la serp blanca, igual que els d’Un son profund, no és un recull de notes heterogènies sobre temes i autors molt diversos. Cada un dels 101 capítols o notes en què està organitzat el llibre conserva la seua independència, però al mateix temps tots estan relligats entre si per mitjà del contrapunt. «L’efecte conjunt —diu— és extremadament revelador. Cada veu, cada tema o motiu adquireix sobtadament dins del conjunt unes ressonàncies i unes significacions que abans no tenien. De la primera entrada a l’última el fil temàtic que les uneix no s’interromp en cap moment (i si abruptament s’interromp es reprès més endavant; la variabilitat és infinita). Això té a primera vista un valor “estètic” indiscutible. Més important, però, és el seu valor “crític”. La lectura de cada capítol anticipa la comprensió del següent; dona als lectors, diguem-ho així, una clau hermenèutica.» 

«La composició filada i contrapuntística de La literatura recordada —continua— conserva totes les tensions i contradiccions (la justa “distribució de llums i ombres”) però sense reduir el fenomen de la literatura a una única línia o veu. És una composició digna de l’art dels millors novel·listes». 

Josep Alapont conclou el seu assaig crític amb aquestes paraules: «El compromís amb aquesta idea de la literatura encara es fa més patent si atenem a l’estricta continuïtat en referència a aquesta qüestió d’aquest llibre amb l’anterior, Un son profund. En la nota preliminar d’aquest Iborra va escriure: “Un son profund no és un manual d’història literària, sinó un itinerari per alguns dels temes i de les obres de la literatura universal”. De La literatura recordada podríem dir exactament el mateix, amb l’únic matís que, en aquest cas, el recorregut per la literatura universal, essent molt més lliure i personal que l’anterior, és encara més revelador en el seu retrat».

Índex de noms d’«Un son profund»

Quan vaig publicar Un son profund, hi vaig cometre una errada de proporcions considerables: no hi vaig incloure un índex de noms, que en un llibre d’aquestes característiques és un complement pràcticament imprescindible. Senzillament, no hi vaig caure, engrescat i atabalat com estava amb el llibre. No trobe cap altra explicació per a aquesta badada, que m’han retret amablement diversos lectors. Però això ja no ha tornat a passar. El nou llibre que he publicat enguany, La literatura recordada, porta al final un índex de noms. Com ha de ser.

En fi, el que està fet, fet està, per a bé o per a mal. Normalment per a mal, és clar, perquè si no, no recorreríem a aquestes formulacions tautològicament consolatòries. Però en aquest cas concret alguna cosa sí que es podia fer: es podia corregir el que estava fet. És per això que aquest estiu m’he entretingut a fer l’índex de noms d’Un son profund, que podeu consultar online o descarregar en word o pdf, clicant l’enllaç anterior. Espere que us siga útil i que servesca per perdonar la badada inicial.

Unes observacions de Grillparzer sobre la lectura

Un dels llibres importants, objectivament important, que hauré llegit durant aquestes vacances és l’Autobiografía, diarios y otros escritos de Franz Grillparzer (1791-1872), l’autor d’El pobre músic (editorial Accent, traducció al català de Xavier Jové), l’extraordinari relat que Kafka admirava tant. Quan vaig veure exposat el volum a Fan Set, editat per Galaxia Gutenberg, vaig fer una exclamació de sorpresa i em vaig apoderar del llibre ràpidament, per por que algú se m’avancés. Em vaig girar, aferrant-lo amb les dues mans. Cap perill, però. A la llibreria només hi érem Núria i jo mateix. 

Des que vaig llegir El pobre músic per primera vegada, ja fa molts anys, he sentit un gran interès i simpatia per l’obra i la personalitat de Grillparzer. En vaig deixar constància en Un son profund (pàgs. 321-325). Ara, aprofitant la lectura de la seua autobiografia i els seus diaris, m’hauria agradat escriure un text aprofundit, meditat, ponderadament acadèmic, sobre aquest autor. Però… fa massa calor! I em sembla que tinc més ganes de llegir que d’escriure. A més, no cal. El textos recollits en el volum de Galaxia Gutenberg estan acompanyat de dos assaigs molt documentats: una presentació de Jordi Llovet i un pròleg i nombroses notes d’Adan Kovacsis, responsable també de la traducció de l’alemany. Em limitaré, per tant, com sempre, a apuntar unes notes sobre alguns aspectes que m’han cridat l’atenció per un motiu o altre. 

Mercè Lloret escriu en el seu bloc sobre «Un son profund»

El passat 10 d’abril, Mercè Lloret anotava al seu bloc (De la Vall d’Albaida estant) que estava acabant de llegir Un son profund. Ara ha publicat un altre text en què explica l’experiència d’aquesta lectura. Podeu llegir-lo clicant el següent enllaç: Opinions sobre «Un son profund». Res a veure amb el gat Murr.

«Una altra vida més alta i plena és possible»: una ressenya de Josep Alandete sobre «Un son profund»

Josep Alandete ha publicat en la revista literària L’Aiguadolç (any 2014, núm. 42) una extensa ressenya d’Un son profund, refosa i resum del text que va llegir en la presentació del llibre a Gandia l’any passat. L’ha titulada Una altra vida més alta i plena és possible. Podeu llegir-la clicant-ne l’enllaç.

El bloc del club de lectura de la biblioteca Joan Triadú de Vic, es fa ressò d’«Un son profund»

de casa al club, bloc del club de lectura de la biblioteca Joan Triadú de Vic, s’ha fet ressò d’Un son profund i n’ha reproduït diverses pàgines. Han aprofitat sobretot les que vaig dedicar a Madame Bovary, ja que recentment han llegit aquesta novel·la en el seu club de lectura. En una entrada del 29 de gener, Matilde Urbach, responsable del bloc i supose també que de la biblioteca, escrivia que «des que va arribar a la biblioteca, amb el lot de llibres del desembre, no l'he deixat anar. N'he abusat tant com he pogut (n'he tret molt de profit, un sis o set apunts, pel cap baix, que he anat publicant aquí). M'ha fet molt de servei en l'ofensiva Flaubert, és veritat. Però no s'acaba aquí la cosa. M'ha interessat (i distret!) moltíssim, i això que fa dies que no trepitjo un institut, perquè el batxillerat és una de les poques coses que he aconseguit acabar en la vida, etcètera. Total, que m'ha encantat i avui per fi l'allibero».

Joan Millaret publica una ressenya sobre «Un son profund» en el Diari Maresme

Joan Millaret ha publicat en el Diari Maresme la ressenya «Un son profund» d’Enric Iborra. Podeu llegir-la completa clicant-ne l’enllaç.

Aquí en teniu uns fragments:

«Iborra esbossa un programari ambiciós i el seu dietari literari es planteja il·lustrar convenientment el mapa més aproximatiu i detallat de l’evolució de la literatura universal, i bàsicament europea, en el decurs dels segles. Però focalitza el seu interès en la lectura i comentari de part dels seus alumnes de sis comptades obres de dimensions apamables, prou representatives del seu respectiu temps, que aplega tant L’infern de Dant com La metamorfosi de Kafka. Durant aquest llarg periple per la carretera de les lletres —un periple narrat que també té quelcom de novel·lesc— ple de parades i abaixadors, Iborra s’atansa al navegant Ulisses de L’odissea d’Homer i d’entre els plecs del poema sembla extreure’n l’enigmàtic, ambigu i qüestionador títol d’aquest llibre, Un son profund.» 

«Més enllà d’una eina didàctica per procurar canalitzar la inabastable riuada d’obres literàries i contribuir a que els adolescents en el seu estat educatiu puguin seguir un camí ordenat i no s’ofeguin en el mogut mar de lectures, el llibre supera en escreix la simple, que no senzilla, tasca de dictar continguts i pautes en un programari literari d’ordre cronològic. Aquest llibre va més enllà. I el seu abast no conclou en l’àmbit d’una classe d’institut sinó que surt extramurs per interpel·lar també el lector passavolant o el més lletraferit. Un son profund és una obra apassionada i tant versàtil que desvetlla la immediata curiositat d’un lector embadalit que se sent reconfortat amb el desplegament de les eines imprescindibles que Iborra posa a la nostra disposició per tal de no desorientar-nos en el fresc panoràmic de la literatura universal.»

Lluís Agustí, director de l’Escola de Llibreria, escriu una ressenya sobre «Un son profund»

Lluís Agustí ha publicat en el blog Escola de Llibreria una ressenya sobre Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal. Podeu llegir-la clicant-ne l’enllaç.

L’Escola de Llibreria va ser creada el 2012 pel Gremi de Llibreters de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. El seu objectiu és oferir una proposta formativa i de capacitació a llibreters en actiu i a totes aquelles persones que volen dedicar-se professionalment al món de la llibreria. 

En aquesta Escola es pot cursar el diploma de postgrau de Llibreria. El diploma ofereix coneixements relacionats amb el negoci de la llibreria, el marc legal, administratiu i comptable, els aspectes tecnològics de la producció, la distribució i el circuit del llibre (imprès i digital), el sector econòmic i les estratègies empresarials i de màrqueting, la gestió de la llibreria quant al fons, la presentació i l'atenció al client, així com tots els recursos d'informació i localització bibliogràfica.

Una ressenya i més coses de Roderic Ortiz sobre «Un son profund»

Roderic Ortiz ha publicat en el seu bloc una ressenya sobre Un son profund. Podeu llegir-la clicant aquest enllaç: «Un son profund» d’Enric Iborra, l’experiència amable de llegir. 

El bloc de Roderic Ortiz s’anomena Historiata. Conté recursos educatius per a l’àrea de Ciències Socials, Geografia i Història d’ESO i Batxillerat, i ressenyes crítiques de les seues lectures personals.

En el text sobre Un son profund, l’autor assenyala que «l’única objecció que li posaria a aquest llibre és que no té cap índex», un índex onomàstic, que hauria estat molt útil en una obra plena de referències a autors molt diversos. La crítica està totalment justificada, però la veritat és que en el moment de l’edició no hi vaig pensar. Una badada, vaja. Roderic Ortiz no és el primer que m’ho diu, però ha anat molt més enllà, perquè ha dedicat una altra entrada del seu bloc a compartir una llista personal dels llibres que ha anat apuntant mentre llegia Un son profund: La llista Iborra, en diu. Estan pràcticament tots. En aquesta mateixa entrada recomana un bloc fascinant, que no coneixia, Reading and Art, amb moltes imatges de persones llegint.

Pensant-ho bé, em sembla que en un moment o altre hauré de posar-me a la feina i fer un índex onomàstic d’Un son profund. El penjaré en el bloc a disposició dels lectors interessats. Glups! Ja m’he compromès en públic!

Oskar Kokoschka, Hermann Schwarzwald, 1916

René Maigritte, La lectrice soumise, 1928

Vídeo de l’acte de lliurament dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians 2014

El Canal AELC de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha penjat un vídeo de l’acte de lliurament dels Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians 2014, que va tenir lloc a Alacant el 6 de juny passat. Durant el transcurs del sopar es va homenatjar l’escriptor Gaspar Jaén i Urban. Voilà:

Com una cistella de cireres: una ressenya d’Enric Senabre sobre «Un son profund»

Enric Senabre ha publicat en l’últim número de la revista Caràcters (núm. 67, primavera 2014) un article sobre Un son profund amb el títol de Com una cistella de cireres. Podeu llegir-lo clicant-ne l’enllaç.

Una ressenya d’Isabel Robles sobre «Un son profund»

Dissabte passat, Isabel Robles va publicar en la secció Panorama del diari Levante una ressenya sobre Un son profund. Podeu llegir-la a continuació:

Viatge a l’interior

Un temari basat en Èdip rei, la Divina Comèdia, Hamlet, Madame Bovary, Les flors del mal i La metamorfosi, es converteix en les mans d’Enric Iborra en l’esplèndid Un son profund. Dietari d’un curs de literatura universal. El llibre, Premi Ciutat de Barcelona i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2014, és el resultat de les seues classes en segon de batxillerat, de l’activa participació dels estudiants, les anotacions incorporades al seu bloc la serp blanca i un amplíssim bagatge cultural i literari, amb referències a altres textos, traduccions, poemes, cinema o música amb els quals dialoga mostrant preferències o desacords. La desinhibició i l’amenitat formen part d’un estil personalíssim i eficaç, lluny d’academicismes, que converteix la lectura en autèntic plaer. «Una de les obligacions de l’escriptor, a més de la claredat i de l’amenitat, és tractar el lector com un igual. Com en una conversa», ens diu. Una conversa que compta amb la presència d’alguns dels grans estudiosos del segle XX, Erich Auerbach, Lionel Trilling, Kenneth Clark o, sobretot, Josep Iborra, el seu pare. En definitiva, una obra magnífica sobre l’escriptura i la lectura que ens deixa a l’entrada d’aquell son profund, com el d’Ulisses, que ens condueix a l’interior, a la pròpia vida, a la literatura.

Isabel Robles (Levante, 19/07/2014)

Una ressenya de Josep Palomero sobre «Un son profund»

El passat 11 de maig, Josep Palomero va publicar una ressenya sobre Un son profund en el suplement Cuadernos d’El Periódico Mediterráneo. La podeu llegir clicant aquest enllaç: Un son profund.

«Un son profund», Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians

El jurat dels XXIV Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, constituït per Núria Cadenes, Esperança Camps, Isidre Crespo, Rubén Luzón i Begonya Mezquita, ha fet públic aquest migdia el veredicte dels premis a les millors obres d'autors valencians publicades en llengua catalana durant el 2013. 

En la modalitat d'assaig, ha estat guardonat el dietari Un son profund. Dietari d'un curs de literatura universal (Viena), d'Enric Iborra, que el març passat va rebre el Premi Ciutat de Barcelona d'assaig. En la modalitat de literatura infantil, ha resultat premiat l'àlbum il·lustrat La Maria no té por (Andana), escrit per Francesc Gisbert a partir d'una cançó de Dani Miquel, i il·lustrat per Ricardo Maniscalchi. El premi de literatura juvenil ha estat per la novel·la deXavier Aliaga El meu nom no és Irina (Andana), recentment guardonada amb el Premi Samaruc de l'Associació de Bibliotecaris Valencians. Joan Francesc Mira s'ha endut el premi de narrativa, pel llibre de memòries El tramvia groc (Proa). Josep Porcar ha rebut el premi de poesia pel recull Llambreig (Tria Llibres). Finalment la modalitat de teatre ha guardonat l'obra Àfrica (Onada), de Joan Manuel Matoses, premiada també amb el Ciutat de Sagunt.

La Junta de l'AELC al País Valencià ha decidit atorgat el Premi de difusió de la literatura catalana a l'associació El Tempir, d'Elx.

El sopar de lliurament tindrà lloc al restaurant Aldebarán del Reial Club de Regates d'Alacant, i serà presentat per Tomàs Mestre, director de l'Aula de Teatre de la Universitat d'Alacant. Durant el sopar es retrà un homenatge al poeta, arquitecte i professor il·licità Gaspar Jaén, conduït per Manuel Palomar Sanz, rector de la Universitat d'Alacant.

Una entrevista en la revista Futura de la Universitat de València sobre «Un son profund»

Acaba d’aparèixer el número 28-primavera 2014 de la revista Futura, que edita la Universitat de València. En les pàgines 37-39 hi ha una entrevista que m’ha fet Manel Marí sobre Un son profund. Podeu descarregar gratuïtament la revista en pdf clicant l’enllaç anterior. L’entrevista es pot llegir també directament clicant aquest altre enllaç.

Futura és una revista de divulgació educativa de la Universitat de València. Us podeu subscriure gratuïtament a l’edició de paper clicant ací.

Begonya Mezquita escriu sobre «Un son profund»

Begonya Mezquita ha publicat una ressenya sobre el meu llibre en El trapezi. Podeu llegir-la clicant aquest enllaç: Un son profund.

Aprofite aquesta entrada per recomanar-vos aquest magazine digital, que porten endavant Arantxa Bea, Pere Calonge, Begonya Mezquita i Alfred Mondria, un espai de crítica literària lliure i poc convencional (llegiu, per exemple, Bola o esfera, d'Alfred Mondria, sobre El tramvia groc de Joan F. Mira). Els seus autors l'encapçalen amb el següent advertiment, autoretret o autoretrat, als visitants: Hi ha qui es pren la literatura massa seriosament.

Enric Sòria publica un article en El País sobre «Un son profund»

Enric Sòria ha publicat en el Quadern d’El País un article sobre Un son profund amb el títol de L’experiència de la literatura. Podeu llegir-lo clicant-ne l’enllaç.

Una entrevista en Vilaweb sobre «Un son profund»

ç

Avui s’ha publicat en Vilaweb una entrevista que m’ha fet Montserrat Serra sobre Un son profund. Podeu llegir-la clicant l’enllaç.