No sabia que Rafael Tasis havia escrit un assaig sobre Aldous Huxley, publicat el 1938 en la Revista de Catalunya. Quan en vaig trobar la referència en la Nota de la curadora de l'edició de Dolors Udina a Carretera enllà, el llibre d’assaigs de Huxley comentat en l’entrada anterior, em van entrar ganes de llegir-lo de seguida. Vaig cercar en Google per veure si estava penjat en la Xarxa. Però no. Sí que hi vaig trobar, en canvi, la referència bibliogràfica exacta en un estudi de Diana Sanz Roig, La novela europea en la Barcelona de entreguerras. Em va semblar que la manera més ràpida i més còmoda de llegir el text de Tasis era fer-me amb la Revista de Catalunya en què va aparèixer. Va ser fàcil. En vaig localitzar una en uniliber al preu molt raonable de vuit euros. Al cap d'uns dies em va arribar puntualment a casa. L'exemplar tenia les cobertes una mica desgastades, però l'interior estava impecable; el paper no s’havia esgrogueït gens i la impressió era nítida i clara.
L'assaig, de caràcter divulgatiu, ocupa les pàgines 181-211 de la revista i està dividit en quatre blocs: l'home, el novel·lista, l'artista creador i el pensador. La part que més m’ha interessat és la dedicada a les dues novel·les que Tasis considerava les més importants de Huxley: Point Counterpoint i Eyeless in Gaza (aquesta no l’he llegida encara, ai!, però ja la tinc a la llista). He pres nota, sobretot, del que diu sobre Contrapunt. Tasis assenyala que aquesta novel·la «restarà com la seva producció més característica i important. Els llibres que han vingut després són, en realitat, ampliacions i comentaris dels mil temes que hi ha suggerits en aquesta novel·la, que compta entre les millors de la nostra època, i que és, ensems que un document humà preciós, una obra d'art i de tècnica prodigiosa». Afirma també que Contrapunt és un exemple de virtuosisme, que «reïx en l'aplicació d'una fórmula musical a una novel·la». Huxley hi du a terme una «orquestració de diversos temes, de diversos drames personals que s’encavalquen. I s'entrecreuen sense que l'un ofegui l'altre, ans combinant-se i destriant-se contínuament». Per a Tasis, Spandrell, un dels personatges de Contrapunt, que defineix brillantment com un «esnob del pecat», és la figura més important del llibre i «on Huxley ha posat una major tendresa i un significat més pregon».
