dissabte, 18 de febrer del 2012

La revolta del Vives

Un alumne, Miquel, em pregunta per què no dic res en la serp blanca de les mobilitzacions que estan duent a terme els estudiants de l’IES Lluís Vives. Li conteste que no pensava fer-ho, perquè tant els mitjans de comunicació com la xarxa se n’estan fent ressò i jo poca cosa puc aportar-hi des d’un bloc literari. Ràpid de reflexos, em va assenyalar, en to de retret, que no tot ha de ser literatura. He de reconèixer que em va encertar el punt feble. 

Abans de dir alguna cosa sobre aquestes mobilitzacions, voldria explicar-vos dues característiques del Vives, que ajudaran a entendre una mica el que està passant a tots els qui no treballeu o estudieu en aquest centre. La primera és que la majoria del seu alumnat és molt bo acadèmicament. És intel·ligent i responsable. Tot plegat fa que reaccionen de seguida contra les barbaritats que altres troben normals o secundàries. L’altra característica, decisiva, és que el Vives està situat en un dels punts més cèntrics de la ciutat de València, al costat del carrer Xàtiva, enfront de l’Estació del Nord i de la plaça de bous. Això vol dir que qualsevol “incident” que ocorre al Vives té un ressò immediat. Si de tallar el trànsit es tracta, l’emplaçament de l’institut és senzillament immillorable. Tallar el trànsit al carrer Xàtiva significa crear en un no res el caos circulatori al centre de la ciutat. Les xarxes socials han fet la resta. 

Sóc testimoni que tant la directiva del centre com el claustre de professors han tractat de frenar els alumnes des del primer moment, demanant-los que no porten a terme cap acció que no siga estrictament legal, que eviten qualsevol enfrontament amb la policia i que no tallen el trànsit. Els alumnes, però, pensen d’una altra manera i no han fet cas d’aquestes recomanacions. En una reunió entre professors i alumnes per tractar aquesta qüestió, una alumna va dir que les mesures estrictament legals que proposàvem no eren efectives i no molestaven. No va dir, però ho va deixar a entendre, que ells sí que sabien el que s’havia de fer. Avui, el New York Times s’ha fet ressò de la seua protesta

En la mateixa reunió se’ls va indicar també que la jornada escolar s’havia de respectar i que no es podia pertorbar amb cap mena d’acció reivindicativa. En aquest punt els alumnes han obeït. S’han dedicat a tallar el trànsit després de l’última classe, acabada ja la jornada escolar, a tres quarts de tres. Hora punta. 

Ja sabeu el que ha passat al llarg d’aquesta setmana. Caos circulatori al centre de València, alumnes colpejats i agredits, detencions, denúncies i amenaces. En un exercici de fantasia que hauria fet les delícies de Walt Disney, l’autoritat competent ha justificat l’actuació policial de dimecres passat pel fet que un estudiant «la emprendió a mordiscos y zapatazos contra un agente». Una altra agressió, sembla, és que a un servidor de l’ordre li va volar la gorra del cap enmig de la trifulca. «¡Mi gorra! ¡Mi gorra!», cridava enfollit, com si li hagueren arrencat la pell. 

L’actitud del professorat no ha impedit que la conselleria pressione cada dia a la directiva del centre, com si fos la instigadora de la revolta dels estudiants. Des de la conselleria no poden acceptar ni comprendre que els alumnes hagen pres pel seu compte una sèrie d’iniciatives que s’escapen de les vies habituals, i que per això mateix són menys previsibles i més incontrolables. Sembla que van a per la directora. Una altra perla: la conselleria ha exigit a la directiva que retire les tímides pancartes que s’han penjat contra les retallades en el sistema educatiu. Es veuen des del carrer Xàtiva i per aquest carrer passa molta gent a qualsevol hora del dia. 

Ara, quan sóc a classe, tinc davant alumnes que han estat colpejats i denunciats, i que hauran de presentar-se a un judici. I que la denúncia els la van portar a casa a les dotze de la nit. A pesar d’aquesta política d’intimidació, continuen actuant de la mateixa manera. Més que l’actuació policial, que era d’esperar, m’ha sorprès la reacció dels alumnes, que no s’han acollonit gens i que han demostrat una capacitat d’indignació que alguns no comprenen, perquè no saben ni el que és. 

És clar, ara ja no es tracta només dels alumnes del Vives. La porta de l’institut s’ha convertit en un punt de concentració per a improvisar manis i concentracions. És difícil pronosticar com evolucionarà tot plegat. L’1 de març comencen les mascletaes a la plaça de l’Ajuntament, també al costat de l’institut. El merder pot ser considerable. 

Alguns s’han mostrat estranyats per la persistència i la tossuderia d’aquesta protesta. Un comentari habitual és que els alumnes estan “disparats”. La veritat, no sé de què se sorprenen. A mi em retallaran el sou, però al pas que anem els joves no cobraran un sou en la seua vida. A no ser que emigren. O que es revolten.















45 comentaris:

  1. El teu alumne tenia raó: pagava la pena sentir la teua visió --molt esclaridora-- sobre el que està passant. Gràcies!

    Veure, en la meua filla de quinze anys, eixa sensació de frustració i incertesa pel futur que els espera, és esfereïdor. I que això es transformara tard o d'hora en ràbia no era del tot imprevisible. Ja veurem com avança el tema --com tu dius, l'ofensiva en contra serà brutal-- però pel moment tenen tot el meu suport i la meua admiració. Salut!

    ResponElimina
  2. Enhorabona, Enric, ha valgut la pena eixir-se'n un moment de la literatura, l'has clavat!
    Josep-Lluís

    ResponElimina
  3. Des de que vaig escoltar els primers incidents estava esperant una breu ressenya en aquest blog, que tot i ja no ser alumna teva mire de tant en tant. Ja han passat tres anys des de que vaig deixar de ser alumna del Vives i em vaig mudar a la metròpolis barcelonina però els bons professors no els deixes mai en l’oblit.
    Els anys han anat passant i el context polític i social no ha sigut menys. En l'últim any hem vist com la gent ha començat a reprendre l'espai públic quan semblava que les ciutats estaven destinades a ser escenaris per on caminem d'un lloc a altre i el Vives no ha sigut menys. La pràctica de tallar el transit no és nova, però crec que no deixa de tindre un significat important degut a que mostra el poder que podem exercir un grup de persones quan ens ho proposem. Al cap i a la fi, el carrer no és dels vianants sinó de la comunitat.
    Altre aspecte rellevant que menciones en la teva ressenya és el qualificatiu, tan valencià per altra banda, de “disparats” però és el que passa quan perceps que el futur està negre i unint la teva força amb la del company pots fer alguna cosa, pot ser que “disparatada” o insignificant, però si les “forces de seguretat” responen amb aquesta ferocitat és per que els seus caps ja saben el que ens espera els pròxims anys.
    En definitiva, el cas del Vives es suma a totes les altes revoltes que van succeint, des de Tahir o Syntagma fins a la Plaça Catalunya, i espere que servisca de lliçó per demostrar que no anem a acceptar les seves retallades ni el que amaguen darrere. Com tu deies a vosaltres vos baixen el sou, però nosaltres ens haurem de revoltar.

    Maria Caballero.

    ResponElimina
  4. Completament d'acord amb eixa alumna que comentava que les mesures "estrictament legals" no funcionen ni molesten. I remarque lo de estrictament, perque tampoc es que s'haja agredit a ningú, ni s'haja fet ús de la violència per part dels manifestants. Simplement s'ha anat un peliu més enllà... però pareix que ni això ens volen permetre. La situació està calenteta.

    També, com tu dius, estic contentíssim de vore que la gent no s'ha acollonit gens ni miqueta per l'agressió policial. Creia que les generacions que anaven darrere de la meua havien adquirit el "meninfotisme" com a mode de vida, i estic mol content d'haver-me equivocat. En contra, a cada concentració més gent.

    Poc més a dir del que has dit tu... que per cert, com ja ha dit Alfred abans que jo, molt interessant llegir la teua visió, i crec que important per als que ja no estem allí saber com es pensa des de dins. Una abraçada.

    Andreu Blai i Herrero.

    ResponElimina
  5. Com bé diu Maria (ha publicat mentre escrivia jo i no ho havia llegit) la resposta policial a les protestes es una clara Demostració de Força, per a que vegem el que ens passarà si protestem. És precissament una de les coses per les quals estic content, la gent no s'ha acollonit.

    Dijous de vesprada eren 23 furgons de nacionals per a les 100 o 200 persones que estàvem allí. Mireu fins on arribà la demostració de força que arribaren a traure els rifles de pilotes de goma. I una vegada més, la gent no se n'anà. Seguidament en Prefectura, carregaren contra nosaltres de manera indiscrimanda. Pegaren inclús a Mònica Oltra. Mar se n'anà a casa amb un ull blau per una punyada i blaüres per tot el cos arran de tirar-la a terra i xafar-la.

    La demostració de divendres anà més enllà, quan no tenien ni ordre de carregar, s'armaren amb tot. Casc, porra en mà, inclús jupetins antibales (pensaven que dúiem pistoles o era per si de cas algun d'ells se'ls escapava un tret per on no tocava?). Me'n vaig anar abans dels successos de zapadores, però una vegada més, Mar i Guillem foren multats i retinguts durant prou de temps, en una altra demostració de "La calle es mía" pròpia del franquisme.

    Andreu Blai i Herrero.

    ResponElimina
  6. Un plaer llegir-te per a complementar els meus aprenentatges en Literatura Universal. Un plaer, doble, llegir-te per complementar la meua labor com a individu. És d'agrair tota implicació com aquesta.

    ResponElimina
  7. Vos done les gràcies pel vostre coratge i la vostra decisió a l’hora de fer públic el descontent i les reivindicacions, que són el descontent i les reïvindicacions de tots. Vos done les gràcies perquè una pressió policial d’aquesta envergadura un jove no la pot suportar si no té ben clars els seus motius i els seus objectius. Vos done les gràcies perquè el que heu patit és la necessitat política de silenciar com fóra una resposta que podia esdevenir massa mediàtica. Vos done les gràcies perquè heu sabut aprofitar el lloc privilegiadament cèntric, el moment oportunament molest per què el ressó mediàtic fóra, malgrat tot, més important del que el nostre govern pot gestionar sense, com a mínim, començar a escoltar, negociar, i redefinir algunes qüestions. Coneixia per referències indirectes el perfil i la idiosincràsia del vostre centre i per això m’he sentit molt i molt devanida de la qualitat humana de la joventut actual, infravalorada tantes vegades amb crítiques mancades de percepció. Ara depén de tots nosaltres, de tota la resta, amb mobilitzacions creatives i efectives, fer que el camí que heu obert tinga de debò una seguida i un final viable. Gràcies joves del Vives i enhorabona, Enric, pel vostre alumnat.

    ResponElimina
  8. Des d'estomacat.blogspot també ens fem ressó d'aquest lamentable succés signe d'uns temps que van a pitjor

    ResponElimina
  9. Enhorabona! Tot acaba de començar, açò es molt gros.
    Lluc Pérez

    ResponElimina
  10. Enric, els teus i les teues alumnes tenen raó. No podem fer només allò que és legal perquè les lleis les fan ells, i ja s'encarreguen que siga il·legal tot el que no els convé. Per tant, hem de fer reivindicacions justes, siguen legals o no.

    ResponElimina
  11. Enric, jo també t'agraesc aquest apunt teu, tan assenyat, mesurat, humanista i humà. Els meus alumnes també estan desesperats, frustrats, em fan moltíssimes preguntes, volen respostes. Els he passat el teu apunt. Em reconforta llegir els comentaris que s'han generat. Gràcies!

    ResponElimina
  12. Enric, he enllaçat el teu apunt a totes les xarxes socials que he pogut. Estic totalment d'acord amb el que dius. Els poders públics voldrien ciutadanes i ciutadans sense cervell ni pensament propis. Els qui pensen per ells mateixos els consideren perillosos perquè els poden qüestionar el seu poder, el seu estatus. Com a professor copse a cada dia el desencant i la frustració que s'està instal·lant entre els alumnes més compromesos i conscients. Alguna cosa ha de canviar perquè els nostres alumnes tinguen un futur correcte i no el que ara els espera.
    Hem de lluitar tots contra la manipulació. El meu suport a totes i tots els alumnes del centre, als professors/es i, per suposat, especialment a tu i a la directora.
    Endavant!!!

    ResponElimina
  13. En el 78 hice el COU en el LLuis Vives y vivimos persecuciones similares. Vergüenza, indignación y solidaridad. La calle es pasión. @azulsiculo

    ResponElimina
  14. No os dejéis impresionar ni por las presiones ni por las coacciones. Los alumnos tienen el derecho de protestar y los docentes el derecho a seguir haciéndolo por su cuenta, yo no hubiera retirado la pancarta.

    En cierto modo, el profesorado debería imitar a los alumnos y dirigirse a una huelga a cara de perro, en mi opinión.

    Gracias por tu testimonio, en mi blog hay datos de la represión policial contra los adolescentes.

    Saludos desde el IES al que cortan la luz "por averías", según Consellería.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malgrat les pressions, la pancarta no ha sigut retirada. Siga dit en honor de la directora.

      Elimina
  15. Moltes gràcies, Enric. Has sabut expressar i relatar el que està passant de manera que, una vegada més, se m'ha eriçonat la pell. S'agraïx en moments com aquestos comptar amb el suport d'alguns professors (ja que alguns altres s'han volgut desentendre del tema)
    Gràcies de nou. I cal dir que els alumnes del IES Lluís Vives l'últim que anem a fer va a ser rendir-nos. Ja no som sols els alumnes del Vives, som els alumnes del País Valencià. I com tu bé has dit, si no volem fugir del problema, lúnica alternativa és la REVOLTA!

    ResponElimina
  16. Després de 20 minuts escrivint i borrant, em decidisc a dir-te que el teu text m'ha emocionat ja que reflecteix exactament la situació per la que estem passant. Et done les gràcies per aquest article i per el teu suport, a banda de per les meravelloses classes que rebem totes les setmanes. Necessitem més professors com tu, que ens donen ganes d'aprendre i lluitar pel nostre passat, present i sobre tot, pel nostre futur, que amb el suport de tots arribarem a canviar.
    Amb més estima que mai, Almudena i Antoni.

    ResponElimina
  17. Em considere afortunada per haver trobat al llarg de la meua vida professors com tu, que han ajudat a que siga una persona compromesa i defensora dels meus drets.
    Gràcies Enric per estimar tant la teua feina i ser capaç de transmetre aquesta estima als teus alumnes i a tots aquells que ja no ho som.
    Àngela Juan.

    ResponElimina
  18. Jo també t'anava a demanar que feres una entrada sobre la situació del Lluís Vives. Què millor que el teu bloc per retrasmetre l´assumpte? A més amb l´èxit que has tingut amb l´article -i perquè no dir-ho- amb les teues opinions, hauries de replantejar-te si seria interessant extrapassar més sovint el temes literaris. I parlar-nos de les teves impressions i pensaments arran la realitat més propera. Una realitat que, ara més que mai, ens aclapara i ens ompli de dubtes a tots els que vivim en aquesta extraña societat.
    Una exalumna amb bon record.

    ResponElimina
  19. Moltes gràcies per solidaritzarte amb aquesta causa tan noble, al menys sabem que hi ha profesors amb un minim de cap.
    Andreu

    ResponElimina
  20. Moltes gràcies per explicar-ho de manera tan clara i entenidora, aquests xavals i xavales són dignes d'elogi.

    ResponElimina
  21. Sempre és un goig llegir-te i escoltar-te. Potser nosaltres, els professors i professores entrats en edat "i tot això i allò", també estem carregats de raó per a eixir al carrer i no ho dic pel sou (solament), sinó perquè "ens han declarat la guerra". Fa temps que ens queixem del "meninfotisme" del nostre alumnat i ara ens demostren que no ho són tant, de "passotes". Saben que el seu futur s'acostarà més al treball xinés que a l'estat de benestar (?) que han conegut i això és per a revoltar-se. Salut i força.

    ResponElimina
  22. Soc afortunat per ser alumne teu! Ets un gran!

    ResponElimina
  23. Moltes gràcies Enric. No solament has enriquit la nostra biblioteca i la nostra manera d'entendre tot allò que llegim, sinó que ens has espentat a anar més enllà... molt més enllà. i els alumnes que ara han mobilitzat tota una ciutat, un país..., (alguns dels quals comenten ací) en són una mostra.
    Camila des de Bcn

    ResponElimina
  24. Enric, ets un gran mestre, tant per al món acadèmic com per al món real.
    Sense dubte, tot el que està passant dia a dia és un xicotet pas per a poder fer possible un gran canvi.
    Salutacions d'un exalumne amb molts bons records de tu.
    Hèctor Fernàndez.

    ResponElimina
  25. Sóc professor de secundària a Banyeres de Mariola. Estic seguint-vos en tot moment. La conselleria sempre menyspreiant la capacitat dels nostres alumnes.
    Nosaltres hem fet concentracions de profes fora de l'horari escolar, ja siga a la porta del centre, davant de la'juntament però evidentment no tenen el resó que pot tenir a València.
    Estem tots junts.
    JOrdi

    ResponElimina
  26. Com està la xiqueta que ve predre el coneixement ahir després de la brutal actuació dels antidisturbis? Espere que esiga bé.

    ResponElimina
  27. Enric tots et done'n les gràcies, i ara també jo te les done.
    M'agradat molt les explicacions que has donat, ya que són totes vertaderes, y explica totes les injusticies les quals estem vivint.
    Moltes persones m'han trucat per a preguntar-me com estava i si els professors tenien alguna cosa que veure amb tot el què està passant, no es creuen que sigam capaços d'haver-ho comengat. I no sols això també em molesta que diguen que la culpa es dels professors, ja que vosaltres l'únic que feu es avisar-nos, i què tinguem cura. GRÀCIES una altra vegada per haver-ho públicat. Cada vegada estic més orgullosa de ser una alumna de vives.

    Carla Ballesteros

    ResponElimina
  28. Jo soc mare. Tinc dues filles estudiant i em senc orgullosa de les manifestacionss que la joventut està fent per demostrar la ràbia front la situació actual d' atur i correupció. La nostra joventut està demostrant que és capaç d' actuar i respondre de manera més responsable i organitzada que el nostre Govern Valencià.

    ResponElimina
  29. Enric ho has encertat, un cop més.Demostres el trellat i el seny Iborra. El teu pare estaria ben orgullós de llegir-te. Un bon homenatge a la civilització.

    profe del Llull

    ResponElimina
  30. Sóc professora de secundària i tot el que ha estat passant aquests dies
    em produeix molta vergonya, per veure com han estat tractant als alumnes
    aquells que hauriem de protegir-los i respectar-los, n'estic segura que
    per part dels dirigents l'equip directiu estara rebent moltes pressions, és la seua manera d'actuar, no saben fer-ho d'altra manera, saben utilitzar molt bé la por per arribar als seus objectius. Molt d'ànim al professorat i l'enhorabona als alumnes, que tal volta podrien haver segut els meus. Hauriem de prendre exemple i perdre la por en les nostres reivindicacions de cara a l'administració, crec que és el moment de començar a no ser tan "responsables", encara que ja sabem quines seran les conseqüències. Els nostres alumnes han anat de cara i els l'han partida, pense que podem fer molt més del que estem fent, hem de trobar noves maneres de pressió perquè el que estem fent per ara pareix que no els importa massa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si nosaltres, "l´enemigo", podrem fer molt més, sols tenim les "armes " de la raó i intentar- tímidament-fer-nos presents al carrer."Los amigos" tenen quasi tots els mitjans per difondre les seues versions on falsejar la veritat i bombardegen a l´opinió pública a totes hores. Però com ja han previst que cada dia ho van a tenir més dificil, s´han preparat per bombardejar-nos amb més efectivitat : m´acaba d´arribar un mail que diu que en el BOE del proppassat 31 de Desembre podem llegir que el govern espanyol ha decidit gastar 1.500.000 (milió i mig ) d´euros en gasos lacrimògens i altres complements antidisturbis en 2012. La despesa en 2011 - en temps de l" execrable" Rubalcaba va ser de 150.000 , 10 vegades menys. No son todos iguales.

      Elimina
  31. Jo també sóc professora de secundària valenciana exercint a Catalunya. Fa temps que, més que emigrar, gairebé vam demanar "asil polític" davant les barbaritats i el menyspreu a l'educació i a la cultura que es respira a València.
    M'agrada la meua terra i sempre he fet gala de velenciania, tot i que fa temps que les notícies del dia a dia no ho posen massa fàcil: Camps i els seus tratges, Fabra i els seus avions, EMARSA,F1,Copa Amèrica, CACs......
    I de cop sortiu vosaltres i veig xiquets i xiquetes del "cap i casal" denunciant allò que és del tot insostenible, enlairant llibres contra els antiavalots, veig "Nosaltres els valencians" entre una maranya de mans joves netes mirant al cel, puc distingir Borges en les mans d'un adolescent....
    De repent els joves valencians són l'exemple a posar a classe, el mirall on els meus alumnes es veuen reflexats. I s'obre una llum enmig de tanta foscor: potser no estem tan malament com diuen. La nostra classe política està podrida, però tenim una joventut que creix saludable i que mostra amb la força i el coratge de qui ho te tot per fer, que aquest no és el camí, que així no anem bé.
    Aquesta lluita és la lluita d'un poble que ha sigut maltractat, humiliat, saquejat. En la lluita de la joventut ens va tot: ens va el nostre futur, el de tots.

    (Per cert: els meus alumnes de 4t d'ESO han fet una carta de suport per als alumnes del Lluis Vives, però no trobe en cap lloc un e-mail on adreçar-la. Em podrieu ajudar?? rarnau4@xtec.cat)

    ResponElimina
  32. eres un crack!!
    álex gallardo

    ResponElimina
  33. Amic Enric has fet un anàlisi,molt aclaridor del fets.Me'n alegro molt i molt la coincidència en el que jo intuïa.Enhorabona pels teus deixebles i als teu alumnat fel·licitats per tenir TOT un MESTRE com tu.Soc un jove de 74 anys que vos fa costat.

    ResponElimina
  34. En vez de estar pasando el rato por la calle se deberia estar estudiando y no peridendo el tiempo... en mi universidad hay calefaccionn en los institutos donde trabaja mi gente también, habra que saber que hacen con el dinero que se les suvbenciona. Y profesores se quejan encima de que tienen un trabajo, no hacen las 8 horas al dia que en la mayoria de trabajos se ejercen, vacaciones a punta pala y encima se quejan. El bien pierde a la gente... porque no os vais a una fabrica a ver lo que cuesta de ganar el dinero? Y menudos radicalistas la que han montado en Valencia, eso no es democracia es hacer el burro! puro bandalismo! menos quejarse y mas a estudiar, que asi hemos acabado gracias a los socialistas, las reformas las hubieran tenido que haberse llevado a cabo antes y no cobrar y no hacer NADA! menos tonterias y las cosas a hacerse bien, que solo saben que salir a causar desastres, menuda educación, que bien saben los sindicatos y compañia lavar el cerebro a la sociedad.

    ResponElimina
  35. Creo que este acto ha estado desbordado por ambas partes, primero por parte de los estudiantes al no hacer las cosas como marca la ley y luego por no hacer caso al profesorado y a la policia. Eso no justifica los golpes recibidos por supuesto, violencia cero. A todo esto tambien reconozcamos que parte de los estudiantes, si lo eran, tampoco han actuado correctamente de cara a la nacional, hay que ir por la vida con mas respeto señores y sigo diciendo que eso no justifica la violencia. La Nacional está para algo y no para insultarlos ni a ellos ni a sus madres. Aquí hay dos caras de la moneda y me refiero a los que han preferido la violencia, tanto algunos policias que se han pasado como algunos estudiantes que tambien se han pasado. Evidentemente la policia no puede enseñar ninguna brecha que por algo van protegidos, si no tambien las tendrian. Y recortes? Pero SI NO HAY DINERO!! como lo tenemos que hacer? La gente de a pie, tambien sufrimos nuestros recortes, hay menos trabajo, o no lo hay, tendremos que apretar el cinturon conjuntamente. Creo que tanto privilegio a creado demasiados derechos y ahora es dificil ir un poco atrás, pero si no lo hacemos ahora, nadie nos va a sacar de esta porque ya será tarde y nos hundiremos en la miseria. Nadie vé que NO HAY DINERO! De que nos sirve lamentarnos ya de lo que se ha hecho mal o bien. Mejor un paso atrás para poder dar dos hacia delante.

    ResponElimina
  36. Es veu que els alumnes se saben, de fet, la dita de Joan Fuster: "Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres". Si, a més, compren amb " intèrprets de la categoria de l'Enric Iborra, la veritat esdevindrà diàfana. Quin moment més oportú per fer veure que educar és aluna cosa més que explicar la matèria.
    Abano, alumnes decidits; i, amb ella, els professors compromesos.
    Fusterianament
    ICR

    ResponElimina
  37. No et conec, però estic amb tú. Jo em trove en eixa situació de voler fer el que no puc fer, d'haver de serenar els que estan "alterats". Gràcies que ells van fent encara que no es puga fer, que ells van pensant encara que alguns pensaven que mai ho farien. Els meus alumnes també són bons, no tots trauen boníssimes notes, però si que tenen aspiracions i trellat.
    ANGELS ROMEU
    IES RAMON LLULL

    ResponElimina
  38. Los mitos de las protestas: vídeos manipulados, libros de atrezzo...
    ¿Estuvo el centro Lluís Vives sin calefacción? ¿Son los arrestados estudiantes o alborotadores?
    LIBERTAD DIGITAL 2012-02-23
    Como ya ocurrió durante las manifestaciones del 15-M, en los altercados de Valencia la batalla se está librando principalmente en el terreno de la propaganda. Mientras los estudiantes se afanan en acusar a la Policía de "masacrarles" y al Gobierno del PP de "reprimirles", son muchos los datos que afloran y ponen en cuestión la legitimidad de las protestas.
    Son datos recabados principalmente por los sindicatos policiales, que han difundido documentos destinados a defender su actuación en los altercados, y a desenmascarar a los violentos.
    Manipulación fotográfica.
    Esta ha sido una de las técnicas más utilizadas para tratar de desacreditar la labor policial en Valencia. Durante estos días, se han difundido fotografías en las redes sociales, que eran completamente falsas, ya que pertenecían a otras movilizaciones en años pasados. Valga como ejemplo esta fotografía, que data de un desahucio de 2010 y que ha sido difundida como legítima.
    Lo mismo ha ocurrido con otra fotografía en la que se trataba de asegurar que un ciego estaba siendo agredido por la Policía. En lugar de eso, se demostró que el hombre no sólo veía perfectamente, sino que además el supuesto palo de invidente era en realidad una porra que le había quitado a uno de los agentes.
    Libros de atrezzo
    Tratando de aparentar moderación, muchos de los manifestantes salieron a las calles en Valencia, blandiendo libros, para demostrar que su único interés era la educación y no la violencia. Según publicaABC, estos libros se vendían por un euro a las puertas de las facultades públicas .
    El perfil del "estudiante": hijos de políticos, 71 años...
    Que las manifestaciones están integradas por estudiantes es algo que ha quedado en entredicho a la luz de las informaciones que progresivamente se han ido publicando. Muchos de ellos tienen antecedentes penales, ocho de ellos son menores, e incluso hay uno que suma 71 años. También hay hijos de políticos, como el caso de la hija de Enric Morera, portavoz de Compromís en las Cortes Valencianas, y que en este caso sí que estudia en el Lluís Vives.
    El jefe de la revuelta... nada que ver con el Lluís Vives
    Albert Ordóñez que, según el diario de Vocento, se ha erigido en portavoz del movimiento de #PrimaveraValenciana, tiene 23 años y cursa estudios en un módulo de Formación Profesional. Nada que ver con el perfil de estudiante que se está tratando de propagar.
    El nombre del movimiento, patentado por Compromís
    El nombre de "Primavera valenciana", como se han venido en llamar los disturbios, no ha sido fruto de la creatividad de los manifestantes: fue creado por Compromís dos días antes de que comenzaran las protestas, que registró el nombre de la web.
    Siempre hubo calefacción en el instituto
    Así lo han asegurado diversos trabajadores del centro educativo, quienes niegan que los cortes de calefacción se hayan producido en ningún momento. También lo asegura así ABC que asegura que los retrasos en los pagos de la Generalidad nunca afectaron al suministro eléctrico del centro.
    ¿Qué recortes?
    Por último, tal y como cuenta Libertad Digital, es falso que se hayan producido recortes en Educación en la Comunidad Valenciana, motivo alegado para las protestas estudiantiles. El presupuesto en Educación no sólo no ha disminuido, sino que ha aumentado, pese a la crisis económica.

    ResponElimina
  39. Yo, perdonadme, pienso que el ataque a lxs chicxs del instituto se hizo para tapar la entrada en la carcel de esos dos chorizos valencianos.
    Pusieron una portada delante de la otra. Casi nadie en el estado se ha enterado de la entrada en prision y si de los altercados provocados por ellos mismos.asi manipulan a la población para sus intereses. La respuesta del pueblo ha sido y es ejemplar, pero me da que esa fuerza desproporcionada con chavales jovenes esconde algo. Estan demasiado controlados los perros como para que se les vayan las manos asi como asi.Es solo una conspiranoia, claro...

    ResponElimina
  40. Ramon Estruch escrigué:
    7 març 2012 a les 12:11 (Edita)

    Però mira per on la ‘revolta’ es genera/apareix a pocs dies d’haver guanyat el PP espanyol les eleccions estatals i haver perdut el PSOE espanyol les mateixes… No puc menys de sospitar que hi ha una relació…
    I jo em ‘rebel·le’ a entrar en el ‘joc espanyol de la seua política dinàstica (o republicana -també espanyola- que s’albira)’ i en el ‘guerracivilisme’ propi dels espanyols.
    Jo aspire a una República Valenciana, civilitzada, europea i, com diu sovint AMS, amable, de gent que construeix i no destrueix, de gent equilibrada i no enfurismada. de gents positiva i no negativa. De gent agermanada i no enfrontada… Això és el que hem de construir els valencians i allunyar-nos de les ‘guerres’ dels espanyols (“Españoles Franco ha vuelto” diu el cartell endinsat en la ‘política espanyola’ del xiquet o xiqueta que s’amaga darrera d’ell) i d’ells…

    ResponElimina
  41. EXPIEM LA CULPA DELS CULPABLES!!!

    ResponElimina
  42. Cordials salutacions de blogger indonesi, el seu article està ple d'inspiració

    ResponElimina
  43. L'article és molt útil, salutació familiar del meu blogger d'Indonèsia

    ResponElimina