L’Institut d’Estudis Catalans penja en línia el diccionari de sinònims d’Albert Jané

De gran esdeveniment s’ha de considerar la publicació en línia del diccionari de sinònims d’Albert Jané. Fins ara, podíem consultar en Internet els principals diccionaris generals de la llengua catalana, com el de l’Enciclopèdia o el Diccionari català-valencià-balear. Però no disposàvem d’un diccionari de sinònims de qualitat. Calia recórrer a edicions en paper, amb la incomoditat que això comporta quan estem escrivint i treballant davant d’una pantalla. Al final, només consultem el que ens és accessible amb un clic. 

El diccionari de sinònims d’Albert Jané va ser publicat per l’editorial Aedos el 1972. En el moment de la seua aparició es va ressentir de la competència del Diccionari de sinònims i antònims, de Santiago Pey, publicat per l’Editorial Teide molt poc abans. El 1995 va ser reeditat per Barcanova amb el títol de Diccionari Barcanova de sinònims. A hores d’ara, aquestes dues edicions en paper són introbables. 

La present edició d’aquest diccionari de sinònims, que s’ha publicat únicament en format electrònic, conté 33.025 formes diferents aplegades en 27.542 articles, amb un total de 34.377 accepcions diferents; els articles tenen entre una i tretze accepcions, i un 18% dels articles en contenen més d’una. L’edició s’ha ampliat i enriquit amb moltes possibilitats de consulta i permet tota una sèrie d’utilitzacions especials abans impensables. A més, cada article permet ampliar la informació sobre la paraula consultada amb enllaços directes al DCVB (Diccionari català-valencià-balear), al DIEC2 (Diccionari de la llengua catalana. Segona edició), al DCLC (Diccionari descriptiu de la llengua catalana) i al Portal CiT (Terminologia de Ciències i Tecnologia).

Com assenyala Albert Jané en la presentació que ha redactat per a aquesta edició, «molt sovint, un diccionari de sinònims actua solament com un simple recordatori» i «no és sinó un instrument de suggeriment, que pot ser que demani, a continuació, la informació del diccionari general». La seua funció, per tant, no és introduir variacions lèxiques en el nostre estil d’una manera gratuïta, ni evitar mecànicament les repeticions, reemplaçant la paraula repetida per una altra de significat semblant o equivalent. La cacofonia, molèsties auditives a banda, sol ser símptoma d’una expressió maldestra, mal organitzada, poc àgil. El diccionari de sinònims ens pot ajudar a aconseguir una expressió més precisa i pot suggerir-nos alguna solució per refer la redacció d’una frase o de tot un paràgraf que coixeja per un costat o altre. 

Jo ja tinc el diccionari de sinònims d’Albert Jané en la barra d’adreces d’interès del Google Chrome.

Gazophylacium, un bloc de diccionaris

En una entrada anterior us vaig recomanar el bloc De Troia a Ítaca, dedicat a les influències d’Homer i la matèria troiana en les arts i la cultura catalanes i universals. Un altre que voldria recomanar-vos és Gazofhylacium, un «bloc amateur sobre lexicografia catalana i altres lletraferidures» de Joan Puigmalet. Gazophylacium és un mot llatí, gazofilaci en català, que significa ‘lloc per a guardar el tresor’ o el ‘tresor mateix’. Gazofilaci és també el nom donat a certs diccionaris llatins, equivalent a “tresor de la llatinitat”. En llatí hi ha un altre mot que n’és equivalent, thesaurus, i que també s’aplica als repertoris lèxics. 

Més concretament, Gazofhylacium és un bloc que va de diccionaris. Totes les entrades estan dedicades a un diccionari o altre i són d’una varietat i d’una amenitat admirables. Vegeu, si no, El diccionari més antic del món i la substitució lingüística, Un petit vocabulari nazi-català, extret del llibre de Montserrat Roig Els catalans als camps nazis, Vocabularis d’Enric Valor o les entrades dedicades a col·leccionistes de diccionaris.