D’aquesta part hem llegit, d’entrada, el capítol 111. Tirant acaba d’arribar a Constantinoble i demana a l’emperador de saludar l’emperadriu i la princesa, que s’estan vestides de dol, juntament amb altres dames i donzelles, en una sala amb les finestres tancades. Tirant demana que entren una antorxa i fa obrir de bat a bat les finestres i les portes. Com comenta Albert Hauf en una de les notes a la seua edició de la novel·la de Martorell, Tirant personifica ací la llum i la seua arribada s’equipara a la redempció del poble entristit i subjugat. «L’escena ―escriu Hauf― és d’una extraordinària plasticitat i evoca l’efectivitat dels grans mestres del clarobscur i el tenebrisme.» Tot seguit, Tirant veu Carmesina per primera vegada i se n’enamora perdudament: «E per la gran calor que feia, perquè havia estat amb les finestres tancades, estaba mig descordada, mostrant en los pits dues pomes de paradís que crestallines parien, les quals donaren entrada als ulls de Tirant que, de allí avant, no trobaren la porta per on eixir e tostemps foren apresonats en poder de persona lliberta, fins que la mort dels dos féu separació». La fixació del desig amorós de Tirant en la persona de Carmesina complica molt l’esquema linial del croat només dedicat a fer la guerra a l’infidel i introdueix «sortosament ―comenta Hauf― una major complexitat psicològica i de motius, ja detectable en certs episodis i anècdotes precedents».
