Nascut a Roma el 1407, Lorenzo Valla va ser secretari reial al servei d’Alfons el Magnànim i l’humanista més destacat de la primera generació després de Petrarca. El 1444 es va començar a difondre la seua obra més important, les Elegantiae linguae latinae, que van ser impreses el 1471. Segons assenyala el mateix Valla en el pròleg, la finalitat del seu treball era alliberar la llengua llatina de qualsevol forma d’impuresa i de barbàrie i restaurar un vertader llatí viu. Aquesta obra de Valla va esdevenir ben aviat un text canònic en les aules universitàries. Una mica abans, durant la primavera del 1440, havia escrit La falsa i inventada donació de Constantí, obra que il·lustra el potencial crític i desmitificador, plenament renaixentista, del moviment humanista. Adesiara l’ha publicada fa poc en edició bilingüe llatí-català, en traducció d’Alejandro Coroleu, que ha redactat també una introducció molt clara i completa.
