Acaba d’aparèixer el primer número d’El funàmbul, una nova revista cultural dirigida per David Cuscó, dedicat monogràficament a l’escriptor polonès Bruno Schulz. Els textos recollits comprenen, a més d’una cronologia i d’una bibliografia de Schulz, diversos estudis sobre la seua obra: «La felicitat d’un món imprecís» de María Negroni, «Drohobycz, l’univers de Bruno Schulz» d’Elzbieta Bortkiewicz, «Franz Kafka i Bruno Schulz: escarabats i cocodrils» d’Ewa Kuryluk, «Apropiacions de Bruno Schulz» de David A. Goldfarb, «Regions d’una gran heretgia» de David Grossman, una entrevista amb Anna Rubió i Jerzy Sławomirski, traductors al català de l’obra narrativa de Schulz (Les botigues de color canyella El sanatori de la clepsidra), una valoració d’aquesta traducció a càrrec de Roger Ferrer, i un diàleg entre Philip Roth i Isaac Bashevis Singer sobre l’obra de Schulz, amb el títol de «L’home que escrivia millor que Kafka». El dossier reprodueix també La mitificació de la realitat, un text del mateix Bruno Schulz, en què defineix la seua poètica. El número 1 d’El funàmbul es completa amb un assaig de Ricard Fusté sobre el cinema d’Eric Rohmer, un altre de Norman Manea sobre el Quixot i un meu sobre Gaziel.
Bruno Schulz és un escriptor extraordinari i tenim la sort de poder llegir-lo en català. Aquest número de la revista El funàmbul constitueix una introducció excel·lent a la seua personalitat i a la seua obra, i una invitació a la seua lectura.
El funàmbul s’edita en paper i en format digital. Es podrà descarregar des del web www.elfunambul.cat, que s’obrirà pròximament. Allà trobareu informació sobre les condicions de subscripció i la compra de números antics.
Més endavant, m’agradaria escriure sobre Bruno Schulz. Ara em limite a deixar-vos tres dibuixos seus, reflex i expressió del seu món:
