Sobre el diari com a gènere literari: la forma del diari (4)

El gènere literari del diari se sol incloure en el que s’ha anomenat la literatura del jo, rètol una mica capciós, perquè, si més no des del romanticisme ençà, tots els textos que es consideren literaris presenten un fort component subjectiu o personal. Una altra manera de classificar aquesta massa de papers és col·locar-los en la secció de no ficció. Ara bé, què diferencia un diari real d’un diari fictici? En una novel·la es poden reproduir fragments del diari d’un personatge, o presentar-la tota en forma de diari. Aquesta és una qüestió que no puc aprofundir ara. Només deixe apuntat que la novel·la ha recorregut sovint a textos «referencials» o no literaris —correspondències, actes judicials, diaris…— que la fecunden constantment, renovant-la. 

En Sobre el diari com a gènere literari: una forma moderna d’escriptura (2) ja vaig comentar, a partir d’un text de Josep Iborra, la relació del diari amb l’assaig. El diari es diferencia més clarament respecte a altres formes de la literatura del jo, com ara l’autobiografia i les memòries. Aquestes dues s’escriuen després dels esdeveniments reportats, sovint molt després, i només es recorda el que ha marcat realment l’escriptor, com si, en paraules de Julien Green, l’oblit fos una tria que únicament deixés passar el que és essencial. En el diari, en canvi, la memòria no hi té un paper orgànic o organitzador, perquè els esdeveniments i les reflexions s’anoten al dia. Aquest caràcter instantani, de report diari, oposa clarament el diari a l’autobiografia o les memòries.

Joubert

Després dels Mauvaises pensées et autres de Valéry, he llegit un altre llibre d’aforismes: els Pensaments de Joubert, traduïts al català per Joan Casas i publicats en la col·lecció taronja de Proa. Aquest volum tradueix l’edició francesa de Rémy Tessonneau, una selecció dels Pensées de Joubert agrupats per blocs temàtics: l’home i l’autor, amor i amistat, intel·ligència, política, plaer, felicitat, etc. La veritat és que no m’acaben d’agradar els reculls d’aforismes agrupats per temes. El procediment té la seua utilitat, és clar, però introdueix pel mateix preu un to una mica monòton. A més, no m’agrada que m’ho donen tan mastegat. 

Tampoc no m’agraden les seleccions d’obres literàries. El text íntegre, per favor, que la tria ja me la faré jo. És molt més divertit, entre altres coses. O siga, que hauré d’aconseguir l’edició completa dels quaderns de Joubert publicada per Gallimard en dos volums el 1938, a cura d’André Beaunier, que presenta els escrits per ordre cronològic, en la forma original de la seua composició. Un moment! Que quede clar que l’edició publicada per Proa és molt bona. I la traducció de Joan Casas, excel·lent. Continuem.