Rafael Subirachs: compositor, cantant i pianista, mestre de la Nova Cançó

Són dos discos que m’estime molt i que no em cansen mai: Si com l’infant quan aprèn de parlar i Bac de Roda de Rafael Subirachs. El primer és un recull cançons sobre poemes de Jordi de Sant Jordi i d’Ausiàs March. En el segon, Subirachs hi interpreta una selecció de cançons populars catalanes, entre les quals hi ha una versió impressionant, gravada en directe durant el festival de les Sis Hores de la Cançó a Canet, el 1975, de Catalunya, comtat gran, el romanç històric de la guerra dels Segadors a partir del qual es va compondre l’actual himne de Catalunya. Aquests dos discos són dues joies de la Nova Cançó. 

Rafael Subirachs va ser membre dels Setze Jutges, però la seua carrera com a cantant no va tenir la projecció de la de Llach o de la de Maria del Mar Bonet. Les seues aparicions als escenaris van ser més esporàdiques i les seues gravacions no van tenir ni la difusió ni el ressò que mereixien. Hi ha un fet important que singularitza Rafael Subirachs dins dels Setze Jutges en particular i de la Nova Cançó en general: la seua formació musical, molt superior a la de qualsevol altre membre d’aquest moviment. Fill del músic i pedagog Rafael Subirachs i Ricard, Subirachs va estudiar en l’Escolania de Montserrat, quan la dirigia Irineu Segarra, que va convertir l’escolania del monestir en un dels millors cors del món.