Fa poc vaig estar al monestir de Sant Miquel dels Reis i, tot i que no era exactament el motiu de la meua visita, vaig passejar entre claustre i claustre una bona estona. Gairebé no hi havia gent, llevat d’una guia que explicava ràpidament els trets bàsics de les parts renaixentistes més significatives de l’edificació a un grapat d’excursionistes ociosos. «No passeu» o alguna cosa semblant posava en moltes de les portes que amagaven racons històrics. Per als més curiosos, el rètol constituïa una incitació a descobrir-hi racons inèdits.
Vaig deixar per al final de la visita l’exposició que han organitzat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de València i la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu amb motiu de l’Any Joan Roís de Corella, que va ser el 2013. A la Sala Capitular del monestir no hi havia ningú. Vaig aprofitar per observar i llegir amb deteniment cada exemplar exposat. Just a l’entrada hi havia una breu explicació de la figura de Corella i, tot seguit, la impremta, mostres de la literatura del XV i la Inquisició completaven el gruix temàtic de l’exposició. El que més em va cridar l’atenció, sens dubte, els exemplars de les edicions d’Ausiàs March que es difongueren per tota la Península a partir del segle XVI, tant en català com traduïdes, amb les referències dels aleshores tres en un, editors-impressors-llibreters.
