Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? Per a molts, el personatge històric de Catilina està lligat indissolublement a aquesta llatinada, a aquest començament ex abrupto d’un dels discursos de Ciceró, de la mateixa manera que l’esment de Brutus, coetani d’aquells dos, fa disparar, com un ressort, el «Tu quoque, Brutus?» De vegades, en classe, quan algun alumne o alumna es posa especialment llandós, li amolle la invectiva ciceroniana, reemplaçant el nom de Catilina pel del pesat o la pesada de torn. No entenen res, però en queden molt impressionats i com a mínim s’estan callats durant un minut.
No fa molt he llegit La conjuració de Catilina de Sal·lusti, contemporani del mateix Catilina, de Ciceró i de Cèsar, editada per Adesiara en traducció al català de Xavier Patiño, que ha redactat també un assaig introductori. A més de La conjuració de Catilina, ens ha arribat una altra obra històrica breu de Sal·lusti: La guerra de Jugurtha. Totes dues estan traduïdes en la Bernat Metge per Joaquim Icart. El mallorquí Llorenç Riber també les va traduir al català.
