A punt de començar el comentari de la Ilíada i l’Odissea en el curs de literatura universal, m’he llegit un llibret de divulgació de l’estudiós francès Pierre Vidal-Naquet, El món d’Homer (Empúries, 2002, com una mena d’exercici d’escalfament, de posar els motors en marxa i de refrescar la memòria.
Els títols dels capítols amb què Vidal-Naquet ha estructurat el llibre podrien servir de guió per introduir els poemes homèrics. L’autor comença amb una breu història dels dos poemes, tracta la seua relació amb la història i la geografia, així com les característiques que prenen en la Ilíada la confrontació entre els grecs i els troians, i després passa a dibuixar el mapa del que anomena el món d’Homer: la guerra, la mort i la pau; la ciutat dels déus i la ciutat dels homes; els homes i les dones, els joves i els vells; el rei, el captaire i l’artesà…
Sobre el contrast i la confrontació entre els grecs (o els aqueus, o els argius, o els dànaus) i els troians que es planteja en la Ilíada, Vidal-Naquet assenyala que grecs i troians no es diferencien d’una manera tan clara com, per exemple, els cristians i els sarraïns en La cançó de Rotllà. Homer mai no anomena bàrbars els troians. Per a Vidal-Naquet, la diferència més gran entre els troians i els aqueus és que els primers formen el que cal anomenar una ciutat, composta d’homes i de dones, de vells i de nens.
