Un dia, agitat violentament per les vacil·lacions que van precedir la seua conversió, sant Agustí es va refugiar en un bosquet per meditar, quan va sentir un àngel, amb veu de nen, que li va dir en llatí: Tolle legue. Pren, llegeix! Va agafar aleshores un llibre que llegia el seu amic Alipi i hi va llegir un versicle de l’Epístola als Romans de sant Pau, que el va decidir a fer el pas. Déu li va dir on trobaria la veritat: en un llibre. Sant Agustí conta aquesta història en les Confessions. Em vaig referir a aquest episodi en l’última entrada d’Un son profund.
La frase Tolle lege podria ser el lema de tot gran lector, perquè sintetitza de manera peremptòria la il·lusió que l’empeny a llegir. El lema, o la consigna, implica que per a saber el més decisiu per a nosaltres no podem confiar en cap revelació, ni en cap inspiració sobtada, ni en la il·luminació d’un record, ni tan sols en la capacitat de pensar pel nostre compte: cal llegir. Com sant Agustí, trobarem la veritat o —més concretament i més modestament— allò que més ens importa en un llibre.
