En una carta de juny del 1953 Josep Pla comentava a Josep Maria Cruzet, el seu editor en aquell temps: «L’article de Fuster, a València, era excel·lent. ¿Qui és aquest xicot?». El maig del 1957, en una altra carta al mateix corresponsal, hi tornava: «He llegit el llibre de Fuster [Figures de temps]: aquest home és de primer ordre, molt interessant». Des de ben aviat, doncs, des de principis de la dècada dels cinquanta, Pla es va adonar de la gran categoria de Fuster com a escriptor. En va tenir prou amb un sol article. Els anys posteriors no farien més que afermar aquesta impressió inicial.
L’any 1962 es van conèixer personalment. A partir d’aleshores van intensificar la seua relació amb algunes trobades a València o a Barcelona, o al mas Pla, durant les quals mantenien llargues converses, com reflecteixen les anotacions telegràfiques dels diaris de Pla: «El llibre de Fuster —Nosaltres els valencians— s’ha convertit, com a tot arreu aquestes últimes setmanes, en el centre de tot l’interès. Fuster s’ha quedat a casa a dormir» (26 de juliol de 1962). «Arribem a Sueca a les deu. Sopem amb Fuster i Palàcios a Las Margaritas. Llarga conversació a casa de Fuster que dura fins a les tres» (21 de febrer de 1964). «Fuster i Raimon han dormit a casa. Dinem tots tres. Llarga conversa» (26 juliol de 1964).
Cap al 1966, sembla que Pla va comentar a Fuster la possibilitat de fer un llibre sobre el País Valencià. O li ho va suggerir Fuster. Si aquell projecte es va plantejar realment, va quedar en en molt poca cosa: uns quants capítols, que Pla va començar a redactar a Xàtiva, on va estar-se uns dies hostatjat a casa de Raimon. A falta d’aquell llibre frustrat, ara podem llegir Hem d’acostar-nos més a València, publicat per Tres i Quatre, una tria dels textos que Josep Pla va escriure sobre algunes de les personalitats i els paisatges del País Valencià, en diàleg, sovint, amb Joan Fuster. Són textos que es troben dispersos en els volums de la seua Obra Completa. Antoni Martí Monterde, escriptor i professor a la Universitat de Barcelona, autor de diversos assaigs sobre Joan Fuster i Josep Pla, s’ha encarregat de la selecció i de la introducció que l’encapçala.
Segons explica Martí Monterde, Eliseu Climent li va contar un dia que, feia molts anys, Joan Fuster li havia donat un full «on hi havia algunes anotacions sobre Pla, una llista de títols o una enumeració de fragments de la seva obra que podrien ser l’embrió d’un llibre sobre el País Valencià, preparat per Fuster mateix». Han passat molts anys i els límits de les anècdotes es difuminen o es confonen. Encara que Fuster sempre guardava duplicats, amb paper carbó, dels seus treballs, al seu arxiu no s’hi conserva cap còpia d’aquell pla editorial. En realitat, el projecte de reunir en un volum els escrits de Pla referits al País Valencià va ser de Francesc Pérez Moragón, que el va proposar a Eliseu Climent. Fuster va indicar que caldria demanar a Josep Vergés, propietari de Destino, si autoritzava a Tres i Quatre l'edició de l'antologia. En un viatge a Barcelona, Climent es va entrevistar amb ell i tingué la sorpresa que Vergés, quedant-se el projecte, es va limitar a donar-li les gràcies, tot afegint que ja estudiaria si li interessava publicar el llibre, però en la seua empresa. Fuster, que coneixia Vergés de feia anys, va trobar molt divertida l'anècdota. Al final, Vergés ni va fer ni va deixar fer. El full en què constava aquell sumari possible, amb indicació de les pàgines a reproduir de l’obra de Pla, s’ha perdut o deu ser al fons documental de Josep Vergés, dipositat a la Biblioteca de Catalunya.
