Nuccio Ordine, autor del pamflet La utilitat de l’inútil, traduït a una vintena de llengües, professor de literatura italiana a la Universitat de Calàbria, va començar fa quinze anys a llegir cada dilluns als seus alumnes durant mitja hora fragments breus d’obres clàssiques, que no tenien cap relació directa amb el tema del curs monogràfic que impartia. Ordine es va adonar de seguida que precisament aquell dia apareixien entre els alumnes habituals cares noves, provinents d’altres cursos o simplement amics dels assistents, atrets per l’oportunitat d’escoltar textos molt variats d’autors de tots els temps, no necessàriament literats. Deslligades del currículum i dels exàmens, aquestes lectures, breument comentades, tenien la virtut d’atreure l’atenció dels alumnes més diversos.
Més endavant, el professor Ordine va oferir en les pàgines del setmanari Sette, suplement del Corriere della Sera, una selecció dels fragments que havia anat llegint als seus estudiants al llarg dels anys. Un cop per setmana hi presentava una citació breu d’algun clàssic i mirava d’evocar-hi un tema associat. Clàssics per a la vida recull aquells textos comentats per Ordine, que formen una mena de petita biblioteca ideal, com indica el subtítol del llibre. Els passatges triats per Ordine —cinquanta en total— són molt breus, normalment de cinc a deu línies. El comentari que els acompanya no supera mai una pàgina.
Entre aquests cinquanta textos hi ha fragments de poemes —de Kavafis, d’Ariosto, de Rilke—, de novel·les com ara Els Buddenbrook, les Memòries d’Adrià, Robinson Crusoe o El vell Goriot, i d’assaig en el sentit més ampli: Plató, Montaigne, Montesquieu, Stuart Mill, Albert Einstein… Es tracta, per tant, d’una tria personal, no gens sistemàtica, amb una preferència natural per autors italians: a més d’Ariosto, Tasso, Maquiavel, Guicciardini, Primo Levi, Calvino o Montale. No hi apareixen ni Dante ni Petrarca. Ordine no ha escrit un llibre sobre les obres que formarien part de la seua petita biblioteca ideal, sinó que s’ha centrat en la tria d’una sèrie de fragments molt breus d’aquestes obres, que ha trobat suggestius o sorprenents per un motiu o altre.
