Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xavier febrés. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Xavier febrés. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 de juny del 2019

El llibre més important de Josep Pla

Xavier Febrés acaba de publicar Josep Pla: sis amics i una amant, que s’afegeix als altres llibres seus sobre la personalitat i l’obra de Pla, com ara Josep Pla, biografia de l’homenot (Destino, 1997), Les dones de Josep Pla (Edicions 62, 1999) i l’imprescindible Les preguntes pendents de Josep Pla (L’Esfera dels Llibres, 2006). Aquest nou llibre reprèn alguns dels aspectes tractats en els anteriors i n’aprofundeix d’altres amb un enfocament àgil i original, presentant un retrat biogràfic i literari de Josep Pla «a través d'algunes de les persones més acostades i decisives en diferents èpoques de la seva vida», com un calidoscopi.

Aquestes persones són Alexandre Pla, que «va actuar com a inductor directe de l'estil literari planer que convertiria Pla en un dels autors més llegits durant llargues dècades»; l'Hermós, «el pescador que li faria descobrir en viu la sensualitat del paisatge»; Josep Martinell, que «es convertiria en l'amic de la segona meitat de la seva vida dintre de l'esfera privada»; Albert Puig Palau, «el mecenes indispensable durant l'època tan productiva com mal coneguda de la postguerra»; Manuel Ortínez, «l'introductor al món que li resultava tan misteriós de l'alta burgesia»; Aurora Perea, «l'amant per a ell obsessiva» i Josep Vergés, «l'editor i modelador final d'una voluminosa Obra Completa», d’edició descurada i problemàtica. 

dimarts, 13 de març del 2018

Cent anys de l’inici d’«El quadern gris»

Ho han recordat Xavier Febrés (Demà fa cent anys de l’arrencada literària d’«El quadern gris») i Maria Nunes (100 anys del primer apunt d’El Quadern Gris de Josep Pla). Diversos lectors que estimen l’obra de Josep Pla també se n’han fet ressò en les xarxes socials. El passat 8 de març es van complir cent anys de l’arrencada cronològica d’El quadern gris. Publicat el 1966, la primera entrada del dietari està datada el 8 de març de 1918, i s’inicia amb una frase que Febrés compara a altres començaments cèlebres de la literatura universal: «Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la universitat». Encara que no té massa importància, la pregunta es fa inevitable: Pla va escriure realment la primera entrada del seu dietari en la data que indica? O la va escriure molt anys després, atribuint-li fictíciament aquella data? O sí que la va escriure, però la va revisar en profunditat? 

Important o no, com que la curiositat té els seus drets, agafe l’edició facsímil d’El primer quadern gris. Dietaris 1918-1919, les llibretes d’anotacions de joventut, que va editar Xavier Pla el 2004, i llegesc el primer apunt: «13 d’octubre de 1918. Almenys ara, a Catalunya, hi ha unanimitat: tots tenim la grippe». Aquesta frase, aquesta cèl·lula germinal, es va transformar en el text de dues pàgines que podem llegir avui. A més, Pla va modificar la cronologia, passant del 13 d’octubre al 8 de març, per fer-ne coincidir l’inici amb la data del dia en què complia vint-i-un anys. 

Com han demostrat Xavier Pla i Lluís Bonada, entre altres estudiosos, El quadern gris de Pla no reprodueix, com l’autor pretén fer creure, el seu dietari de joventut dels anys 1918 i 1919. És el Pla adult i escriptor consolidat que revisa i, sobretot, recrea el seu dietari de joventut, incorporant-hi molts altres textos apareguts prèviament. La majoria de les pàgines de Coses vistes (1925), el primer llibre que va publicar Pla, es van incloure en El quadern gris amb molt poques modificacions. Gabriel Ferrater va ser un dels primers a detectar aquesta maniobra literària. En una de les conferències que va fer a la Universitat de Barcelona, assenyalava que «El quadern gris és un llibre molt curiós perquè es presenta com el diari dels 21-22 anys, però a aquesta edat no s’escriuen 800 pàgines bones. El diari és on una persona jove hi posa les seves bajanades». 


Xavier Pla, en el pròleg a l’edició facsímil d’aquell dietari de joventut, conclou que El quadern gris és en realitat la síntesi cronològica i temàtica de tota l’obra que Josep Pla havia publicat des dels anys vint. Es tracta d’un dietari reconstituït, fictici. En l’excel·lent assaig que Lluís Bonada va dedicar a la primera entrada d’El quadern gris (L’inici d’«El quadern gris» de Pla, dins Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans, a cura de Narcís Garolera, Curial, 1985, vol. IV, pp. 150-164), hi remarcava que per a Pla «el dietari és un gènere literari, és a dir, una convenció, una “forma” per a presentar els seus textos». Una forma que «li permet una gran llibertat en l’ús combinat de gèneres diferents: el diari personal, la descripció, la narració, el diàleg, les reflexions personals —morals o literàries—, el consell al lector, el retrat i l’anàlisi, omplícita o declarada, dels costums de la gent i dels pobles». 

Les commemoracions, com a mínim les literàries, són útils perquè obliguen a recordar. Convé fer-ho, encara que ens repetim. Com va advertir el doctor Johnson, «that what is obvious is not always known, and what is known is not always present». Des de la serp blanca vull afegir-me a aquest aniversari literari reproduint la primera entrada d’El quadern gris i uns fragments del comentari que en va fer Lluís Bonada, que he completat amb un text d’un altre assaig seu: «El quadern gris», de Josep Pla (Empúries, 1985, pp. 55-57). Aquí els teniu: