Primera sessió del II Curs de literatura universal

Dimarts passat va començar el II Curs de literatura universal. Mitja hora abans de començar la sessió, vaig arribar a l’Octubre per comprovar que hi havia prou cadires a la sala i que el portàtil i el projector funcionaven bé. Vaig estendre els papers i els llibres en la meua taula, i vaig fer una última repassada, d’esma, al guió que m’havia preparat. 

A l’hora convinguda, amb la sala plena de gom a gom, de gent de totes les edats, va començar la primera sessió. En primer lloc, vaig presentar el curs, remarcant que no és una repetició del primer, encara que l’aprofitaré per aprofundir algunes qüestions que només vaig tocar per sobre en el curs passat. També vaig assenyalar que està organitzat entorn de tres línies o itineraris, cada un dels quals centrat en el comentari d’unes obres literàries concretes. Evidentment, l’ideal seria que els assistents llegissen cada una de les obres abans de comentar-les en classe, però com que això potser no serà possible en tots els casos, els vaig demanar que, com a mínim, portassen un exemplar del llibre que s’ha de comentar, de manera que puguen seguir la sessió sense problemes. Alguns dels llibres triats, com ara l’Odissea, el llibre tercer dels Assaigs de Montaigne o El quadern gris de Pla permeten una lectura flexible i fragmentària, mentre que d’altres són molt breus i es poden llegir ràpidament en qualsevol moment. Una altra cosa és Anna Karènina, que demana una inversió de temps i d’atenció considerables. 

Vaig advertir, de tota manera, que les sessions del curs les vaig preparant una mica sobre la marxa, a partir d’aquest esquema inicial, orientatiu, de tres línies. És l’avantatge d’impartir un curs que, en principi, no té reconeixement acadèmic, cosa que ens permet fer el que volem (en el bon sentit de la paraula, és clar) i no angoixar-nos per donar la programació íntegrament. Finalment, vaig informar d’un fet important per a tots els qui s’hi han matriculat. Abans de l’estiu, Acció Cultural del País Valencià va ser reconeguda per la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana com a entitat col·laboradora en els cursos de formació del professorat, de manera que a partir d’ara els cursos del Centre Carles Salvador o el II Curs de literatura universal donen punts per a concursos, oposicions i trasllats. Es poden beneficiar d’aquest reconeixement els professors amb destí en centres educatius no universitaris del País Valencià i els universitaris que hagen finalitzat els graus i màster que condueixen a l’obtenció de la titulació docent, sempre que es troben inscrits en alguna de les borses de personal docent de la Conselleria.

Per què la tragèdia grega ens continua interessant?

En un dels assaigs recollits en Mito y tragedia en la Grecia antigua (Paidós) Jean-Pierre Vernant afirma que, del conjunt de gèneres literaris heretats de Grècia, la tragèdia és, sens dubte, el que millor il·lustra la paradoxa formulada per Marx sobre l’art grec en general i en especial de l’epopeia. En la Introducció a la crítica de l’economia de la política, Marx hi va escriure que «la dificultat no està a comprendre que l’art grec i l’epopeia van units a determinades formes de desenvolupament social. La dificultat està en el fet que continuen procurant-nos un plaer artístic i, en certs aspectes, ens serveixen de norma, contitueixen per a nosaltres un model inaccessible». 

Si els productes de l’art, com qualsevol altre producte social, van units a un determinat context històric, ¿com es pot explicar que continuen vius, que continuen parlant-nos quan les formes de vida social s’han transformat a tots els nivells i les condicions necessàries a la seua creació s’han esvaït? Marx va plantejar aquest problema de pas. En aquest passatge només pretenia assenyalar que hi ha «una relació desigual» entre el desenvolupament general de la societat, l’expansió de la producció material i l’art. Les formes més elevades i exemplars de l’art poden nàixer en societats poc o molt poc desenvolupades.