L’editorial Comanegra ha presentat Cul-de-sac, una nova col·lecció dirigida per Álvaro Muñoz dedicada a l’humor, la ironia i la sàtira. S’ha estrenat amb dos títols: Notícies fresques, d’Evelyn Waugh, i El corb burleta, d’Edgar Allan Poe. La novel·la de Waugh, publicada el 1938, és una sàtira sobre el periodisme de guerra, i de pas sobre moltes altres coses. Ferran Ràfols Gesa la va traduir per primera vegada el 2010. Ara l’ha revisada per a aquesta edició. La traducció és excel·lent.
Notícies fresques parteix d’una confusió inicial. Lord Cooper, magnat de la premsa londinenca, envia per error un articulista dedicat a la botànica, pacífic i tranquil, a cobrir la guerra civil d’un país africà, Ismaèlia. El lector advertirà de seguida que en aquests temps de correcció política un humor com el de Evelyn Waugh té mala peça al teler. Una mostra: en aquesta novel·la sempre es refereix als negres com els negres. Per si no fos prou, a Ismaèlia hi ha un partit nazi que proclama que els negres són de raça ària, si més no els afiliats al partit. L’únic que passa, reconeixen, és que el sol africà els ha embrunit una mica. També m’ha cridat l’atenció aquesta comparació, molt bona des del punt de vista literari, però que pot resultar pertorbadora per a la sensibilitat actual: «El ministre de l’Interior ismaelita duia un barret fort i una ampla capa militar. El cap d’estació li va treure una cadireta daurada, i ell hi va seure com si fos un daguerrotip, encarcarat, el negatiu exacte d’un victorià respectable: cara negra, bigotis blancs, mans negres.» Finalment, aquesta observació, que es pot entendre en més d’un sentit: «Una raça poc hospitalària de pagesos guerrers cultiva les terres altres i passa els dies en l’oci perfecte de què només pot gaudir qui no pateix mai el destorb de cap vena artística o especulativa.» Ferran Ràfols, en la introducció que ha redactat per a aquesta novel·la, assenyala amb justesa que «rellegit al cap dels anys, Notícies fresques continua sent una obra mestra de l’humor verbal, de la comicitat que prové sobretot de la tria exacta de paraules amb què l’autor decideix explicar-nos alguna cosa».
