Càntic dels Càntics de Salomó: tres traduccions comparades

En l’assaig introductori a la seua versió del Càntic dels Càntics de Salomó, Narcís Comadira assenyala que podia llegir aquest text fascinant en les diverses traduccions de la Bíblia al català, però que «cap no m’agradava prou. Eren en la meva llengua, però no eren en una llengua prou meva», perquè «sempre em quedava lluny aquell text misteriós, sensual, ple d’imatges fascinants i a vegades incomprensibles. Per això me’l volia acostar, posar-lo en el meu català, donar-li el ritme que el sentit em portava».

Quin és el valor de la versió de Comadira respecte de les traduccions més accessibles del Càntic en català? Anem a comprovar-ho, comparant-ne alguns fragments amb les traduccions de la Bíblia de Montserrat i de la Bíblia Interconfessional. Utilitze a) per referir-me a la traducció de Montserrat, b) per a la de la Interconfessional i c) per a la de Comadira.

Càntic dels Càntics de Salomó

«El món no va ser tan digne com el dia en què el Càntic dels Càntics va ser lliurat a Israel.» Aquesta frase, atribuïda al rabí Aqibà, de la primeria del segle II dC, resumeix la fascinació que ha produït de sempre aquesta obra mestra de la literatura universal, que s’ha transmès inclosa en el cànon bíblic. Però, què hi fa, aquesta febrada eròtica, en la Bíblia? Déu no hi és ni intervé per a res en el Càntic dels Càntics. El fet és que des de molt aviat va ser llegit em clau al·legòrica. Els amants van deixar de ser una noia i un noi joves i van esdevenir una imatge de la relació entre Déu i el poble d’Israel. L’atribució d’aquest llibre a Salomó, el rei savi per antonomàsia, situa el poema en la tradició sapiencial bíblica, al costat de l’Eclesiastès i dels Proverbis, dels Salms i del llibre de Job.

L’editorial Fragmenta acaba de publicar una versió del Càntic dels Càntics de Salomó, separada del corpus bíblic, cosa que facilita la lectura d’aquesta obra com a pura literatura. Narcís Comadira és el responsable de la traducció al català a partir d’una primera versió literal de l’original hebreu de Joan Ferrer, doctor en filologia semítica, traductor de la Bíblia al català i deixeble i col·laborador de Joan Coromines. Comadira, a més, ha escrit un text introductori, Escriure’s el Càntic, i Joan Ferrer una Introducció a la lectura del Càntic i un Assaig de lectura, en què comenta i explica el poema vers per vers. Aquests textos, que acompanyen la traducció del Càntic, ajuden a llegir aquest poema amb tota la complexitat de significats que hi ha afegit una tradició mil·lenària. L’edició reprodueix també, encarada amb la traducció, l’original hebreu.